Ahir vaig anar amb Joana a comprar tipex per a Biel i quan vam arribar a la papereria ella em va dir que també volia. Li vaig explicar ella no escrivia amb boli i que encara no li feia falta. Jo pensava que, com en altres ocasions, no diria res més i ja està però...
Va ser un hora molt llarga sentint-la plorant i demanant a crits: "tipex, jo també vull tipex". Vam tornar caminant a casa plorant, es va dutxar plorant, es va pentinar plorant, es va posar el pijama plorant, es va seure a la taula ploriquejant i de colp, va deixar de plorar.
Ara ho recorde amb simpatia però ahir no. NO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada