Baixant el somier del bres

Joana ja es posa dempeus ella sola i hem hagut de baixar el somier del bres per evitar que caiga fora. Li encanta estar dempeus i gatejar. En qüestió de setmanes caminarà.

Miquel de la mel

Hem estat a Barcelona visitant a Miquel. Aquesta vegada només hem estat una nit. Cada vegada que Biel li diu a Miquel "Miquel de la mel" Miquel li contesta "Bielet del sucret" i així poden estar replicant-se unes quantes vegades. Miquel és com un tiet per a Biel.

S'ha posat molt content quan Miquel li ha comprat dos gormitis i a més a més de la sèrie III.

Joana, damunt del seu carret o al braç, s'ha portat la mar de bé i s'ho ha passat molt bé també. Miquel diu que és com Pili.

El dissabte vam dinar a un restaurant del barri de Sant Andreu que està dins d'una casa modernista que han restaurat. És ampli i còmode. Vam dinar molt bé i Joana ha estat dormint tot el dinar. Després de dinar vam pasetjar pel Raval i pel barri gòtic (com altres vegades). Vam sopar a casa de Miquel i Biel, derrotat, es va adormir al sofà només es va menjar la fruita.

Al dia següent vam veure una exposició al CCCB sobre les ciutats xineses i els seus canvis i una altra de dracs, gegants i cabuts fets per centres escolars de Barcelona.

De peu

Joana ja es posa de peu tot sola. S'arrima a una cadira o al sofà es posa de genolls i després de peu. I tot per agafar els gormiti de Biel. Li fa més convoi aquests monstres de la natura de Biel que els joguets més infantils.

Mitja jornada a la feina i mitja jornada a casa

Des de fa dues setmanes vaig a treballar mitja jornada i l'altra mitja estic cuidant més a Joana i Biel.

Joana és un encant perquè tots els dies està contenta quan es desperta. Biel no sempre es desperta content i té dies amb alguna manieta amb l'esmorzar i l'entrepà però en la majoria dels dies tot és molt fàcil.

Tres dies a la setmana esmorzem junts Biel, Joana i jo, porto a Biel a escola (els altres dos dies el porta Pili) i després porto a Joana amb mons pares. D'allí vaig a la feina amb el trenet (com li diuen mons pares al TRAM) i després torno a per Joana i vaig cap a casa. De camí compro alguna verdura i alguna fruita que faça falta i el pa.

Quan arribo a casa faig el dinar i espero a Pili amb Joana. De vegades es dorm abans que arribe ella i de vegades no. Adoro els dies que hi ha alguna cosa de sobres a la nevera perquè eixe dia no he de pensar què fer per dinar.

Joana està sempre contenta (menys hui, que no se què li ha passat) i quan faig el dinar rosega un poc de pa. Quan es cansa l'agarro al bracet i acabo el dinar amb ella al braç.

Gatejant pel passadís

Joana ja gateja pel passadís i va darrere nostre quan ens anem prop d'on està ella. A Biel li fa gràcia. Ahir va arribar al vàter perquè era allí on estàvem nosaltres (Biel i jo).