No home!

Joana ha aprés a afegir "home" a les paraules que diu i ara no deixa de posar un "home" cada dos per tres. Així es capaç de dir: "home, no cal, no home, home, no home. Que no home". I resulta un poc pesat. En fi, ja li passarà.

Ta finet!

Cada vegada que m'afaito la barba Joana es dona conte ben aviat i em diu: "ta finet!". I Jo li dic: "sí, està finet. Em dones un bes?". I ella sempre que diu que sí perquè no li pica.

No home!

A Joana li agrada moltíssim dir "no home!", "sí home1" o simplement
"home!". De qui haurà copiat aquesta expressió tan poc infantil? És
nostra, dels grans. I la repetim tant que ells, els menuts, en el seu
afan imitador la gasten ja com si fos seua.

Mira papà. Mira mamà

Joana quan anem pel carrer caminant i ella corre i salta moltes
vegades ens diu "mira papà o mira mamà" i després pega un salt i torna
a dir-nos "mira papà" i torna a saltar. I així ho fa fins a 20 o 30
vegades.

Avant?

A Joana, quan anem d'excursió i caminem per la muntanya, li agrada
moltíssim baixar camins i pistes i anar darrere de Biel i Pere que són
els que més corren i cada corba, cruïlla de camins o quan se li
acudeix ens pregunta: "Avant?" i nosaltres li contestem: "Avant". i
torna a baixar tota contenta i corrent.