Què mala sort!

A Joana li agrada moltíssim l'expressió Què mala sort! i l'utilitza sempre que pot. Unes vegades més apropiadament que altres. Per exemple, aquest matí m'ha preguntat si hui hi havia escola i quan li he dit que sí ella ha contestat Què mala sort!. Quan em pregunta què hi ha per sopar i li dic bullit ella diu Què mala sort!. I si ella vol jugar però jo li dic que hem d'anar a banyar-se ella diu Què mala sort!. I si ella vol anar a banyar-se però jo li dic que no cal que pot anar a jugar ella diu Què mala sort!. He pensat que potser jo també utilitze l'expressió de tant en tant. Em comença a agradar i no se si és per la repetició. Què mala sort! Què mala sort!

Els dilluns

Els dilluns són difícils per a Joana. Es pot despertar contenta però
quan se n'adona que ha d'anar a escola li canvia l'humor i diu
repetidament "no vull anar a escola". Hui ha sigut així però amb menys
ganes i forces que altres dies, com si ja sabés que no pot guanyar i
que ha d'anar.