dijous, 30 de desembre del 2010

No, l'altre Biel no està

Fa dos dies Biel se'n va anar a passar la nit a casa d'uns amics de
l'escola i a Joana això no li va semblar gens bé. Mentre sopàvem
mirava la cadira buida de Biel i deia plorant: "Biel no està". el més
graciós és quan vam anar a dormir i va veure una foto de Biel i Pili
li va dir "mira Joana, Biel sí que està" i ella va contestar plorant:
"No, l'altre Biel no està".

divendres, 26 de novembre del 2010

No home!

Joana ha aprés a afegir "home" a les paraules que diu i ara no deixa de posar un "home" cada dos per tres. Així es capaç de dir: "home, no cal, no home, home, no home. Que no home". I resulta un poc pesat. En fi, ja li passarà.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Ta finet!

Cada vegada que m'afaito la barba Joana es dona conte ben aviat i em diu: "ta finet!". I Jo li dic: "sí, està finet. Em dones un bes?". I ella sempre que diu que sí perquè no li pica.

dijous, 18 de novembre del 2010

No home!

A Joana li agrada moltíssim dir "no home!", "sí home1" o simplement
"home!". De qui haurà copiat aquesta expressió tan poc infantil? És
nostra, dels grans. I la repetim tant que ells, els menuts, en el seu
afan imitador la gasten ja com si fos seua.

divendres, 12 de novembre del 2010

Mira papà. Mira mamà

Joana quan anem pel carrer caminant i ella corre i salta moltes
vegades ens diu "mira papà o mira mamà" i després pega un salt i torna
a dir-nos "mira papà" i torna a saltar. I així ho fa fins a 20 o 30
vegades.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Avant?

A Joana, quan anem d'excursió i caminem per la muntanya, li agrada
moltíssim baixar camins i pistes i anar darrere de Biel i Pere que són
els que més corren i cada corba, cruïlla de camins o quan se li
acudeix ens pregunta: "Avant?" i nosaltres li contestem: "Avant". i
torna a baixar tota contenta i corrent.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Mas de Noguera 2010

Joana va xalar moltíssim al Mas de Noguera
(http://www.masdenoguera.coop) sobretot amb els gatets que hi havia
quasi amb només uns mesos de vida i que corrien entre les seues cames
i es deixaven tocar. Tots es deixaven tocar, els grans i els menuts.
Ella els agafava, cridava de contenta i els portava a una caixa, allí
els portava menjar i aigua i ells tornaven a eixir.

Mar i Neus la van cuidar moltíssim i van seure sempre al seu costat a
l'hora dels menjars.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Plorant a l'autobús de La Lluna

Joana ja no va a La Lluna en l'autobús 6 (el de Benadresa) ara ja va
en l'autobús de La Lluna i des del principi anava molt contenta. Però
des de fa uns dies, quan puja cada matí a l'autobús li ha donat per
plorar i demanar per mi o per la mama i plorar. Diuen que plora fins
que arriba a l'escoleta i allí veu a Isabel i es posa contenta. No li
deu agradar alguna cosa de l'autobús? No ho se. Quan baixa en
l'autobús des de La Lluna no plora.

divendres, 8 d’octubre del 2010

Paraigua

Aquest matí plovia un poc i Joana volia agarrar el paraigua. Biel no
l'ha agarrat perquè sinó en arribar a l'escola hem de recollir-lo
nosaltres i he pensat que si ell no el tenia Joana es conformaria.
Doncs no. Ha estat plorant i cridant PARAIGUA durant uns 15 minuts que
se m'han fet molt llargs, com si fossin 30. Mentre esperàvem l'autobús
de La Lluna s'ha calmat, s'ha menjat una rueta de pernil dolç i ja
està. Què cabuda és! de vegades.

divendres, 24 de setembre del 2010

Jo gan

Joana és gran sempre, quan es vesteix, quan menja, quan fa pipi, quan
corre, quan dorm.... Almenys, això és el que ella diu moltes vegades
al dia. Quan algú nomena la paraula menuda o menut ella sempre respon:
"jo gan". I nosaltres li contestem que sí que lla és gran com el tete.

dimecres, 8 de setembre del 2010

Jugant amb Biel

Joana ja busca i persegueix a Biel per jugar amb ell i no tan sols per fer-li la punyeta. Ballen, canten i salten junts i els dos s'ho passen bé.

dimecres, 28 de juliol del 2010

Joana també té pilila

Joana diu que també té pilila, com el tete, però més menuda. De vegada en quan s'obri els llavis de la bulba i se la mira. No se què veura ella però diu que és la seua pilila.

dimarts, 13 de juliol del 2010

Amb la calor...

A Joana la calor no li va molt bé per dormir per la nit. A mi i a Pili
tampoc. L'únic que dorm com a una soca és Biel que no s'assabenta de
res. Joana es desperta moltíssim. A veure si amb uns ventiladors
estratègicament situats millorem les nits.

divendres, 9 de juliol del 2010

Vale

A Joana quan li expliques alguna cosa, per exemple com ha de posar-se
alguna peça de roba, li ha pegat per contestar "vale". I com li costa
de pronunciar ho pronuncia esplai i sona estrany. Jo li dic que es diu
val i ella contesta "val" però després ja s'ha oblidat i torna a dir
"vale". Les primeres lluites amb el castellà.

dilluns, 14 de juny del 2010

Sense bolquer

Joana ja fa pipí ella sola a l'orinal però de vegades (encara moltes)
es fa damunt el pipí o la caca. Netejar la caca quan s'ho fa damunt sí
que és una feinada terrible i no molt agradable.

dimarts, 1 de juny del 2010

Joana mam

Joana quan vol mamar li diu a Pili "Joana mam". Després li assenyala el sofà perquè es puga seure.

Una altra paraula sorpresa

Ahir Joana ens va sorprendre amb una altra paraula nova. Li vam
preguntar qui vol una cirera i enlloc de dir "Joana", com ha dit
sempre fins ara, va dir "jo". Potser volia dir "Joana" i es va quedar
a meitat. No ho se però per nosaltres és una altra paraula nova.

Una altra vegada tota la nit

Joana ha tornat a dormir tota la nit d'un tiró. És la segona vegada
que ho fa. L'anterior, fa quinze dies, va ser més emocionant però
aquesta també té el seu mèrit. Aquest matí estava contenta. Molt
contenta. I nosaltres també. Això no vol dir que els altres no estiga
contenta perquè també ho està.

divendres, 14 de maig del 2010

Prou

Anit Joana mentre sopàvem i li estava omplint el got d'aigua em va dir tota dicidida: "prou". Em vaig emportar un ensurt perquè no m'ho esperava. Els vaig dir a Biel i Pili si ho havien sentit i em van dir que sí i estaven igual de sorpresos.

dilluns, 10 de maig del 2010

El primer pis a l'orinal

El dissabte Joana va fer el primer seu pis a l'orinal i es va posar
molt contenta.

divendres, 7 de maig del 2010

L'orinal

A Joana ja li hem tret el seu vàter portàtil (orinal). D'ací unes
setmanes li llevarem el bolquer i ha d'anar acostumant-se a seure al
seu orinal. A veure com va. Hui com és divendres hem anat a peu els
tres (Biel, Joana i jo) cap a la porta d'escola. A Joana li agrada
molt caminar i fer les coses ella sola. De vegades és un perill.

dilluns, 26 d’abril del 2010

Dormint amb Biel

Joana fa una setmana que dorm a la seua habitació. Bé, a l'habitació de Biel. Biel està molt emocionat encara que no la veu molt dormint perquè quan ella es dorm ell ja fa estona que s'ha adormit. A més a més, com que ella encara es desperta durant la nit (una o dues vegades) i la portem al nostre llit quan es desperta Biel ja no està al seu costat.

dimecres, 14 d’abril del 2010

Joana ja aprés a dir sí. Bé, ella diu una mescla de sí i de tí. Ja sembla una persona major. Amb el no i el sí ja pot viatjar per tot el món.

diumenge, 28 de març del 2010

brblbrblblbrbl....

A Joana li encanta moure els llavis i la llengua fent un soroll semblant a brblbrblbrblbrblbrbl.....

divendres, 26 de març del 2010

A l'autobús de Benadresa

Huí a l'autobús de Benadresa hem coincidit amb una parella (Raquel i Santi) que semblava que tornaven de marxa i li han fet molta festa a Joana. Des de la parada fins que hem baixat a la parada de La Lluna. Li han cantant, li han ensenyat fotos i posat música amb el mòbil. Quan he baixat de l'autobús i els hem dit adéu, ella estava dormida al muscle d'ell.

dissabte, 20 de març del 2010

Al teatre i al cinema amb molta atenció

Fa una setmana vam anar a veure Allà on viuen els monstres al Teatre de Benicàssim i Joana va estar atenta a la pel·lícula durant mig hora i mamant durant l'altra mig hora. I ahir, diumenge vam anar a veure Joan sense por (de la companyia Anem anant) a l'Auditori Les Boqueres, d'Almassora, i va estar atenta durant tota l'hora que va durar l'obra. És emocionant veure-la tan atenta al cinema o al teatre.

dissabte, 20 de febrer del 2010

Els calçotets de Biel

A Joana li agrada posar-se els calçotets de Biel per damunt del seu pijama i anar així tota l'estona. A Biel li fa gràcia i a nosaltres també.

dilluns, 1 de febrer del 2010

A la motxilla de caminar

Joana, de moment, li agrada anar a la motxilla de caminar. Ahir, per la serra d'Espadà vam caminar una hora o així i va estar tan tranquil·la darrere meu mirant les sureres i els pins i veien com corrien els xiquets més grans. Va ser una pasetjada molt xula des de la Font de Matilde (Eslida) passant per la Font de Castro i de tornada a la Font de Matilde. Fa uns dies també va anar molt bé en una altra excursió de la Font del Perelló al Castell de Miravet (Desert de les Palmes)

dijous, 21 de gener del 2010

De Sant Antoni per Vilafamés i per Ares

Joana va sopar al Sant Antoni de Vilafamés al voltant de les 20h i
després va estar molt contenta per casa de Sara i Ricardo menjant
papes i gusanitos i passejant entre els xiquets. També li van agradar
molt els cavalls i el foc.

A la neu per Ahín

Vam estar per Ahín jugant amb la neu i Joana també xalar molt. No va
voler posar-se els guants i les mans se li van quedar gelades però es
va divertir molt.

Com fa el gat?

Per a Joana tots els animals fan el mateix soroll. "Com fa el gat?" i
ella contesta: "grrrrr". "Com fa el gos?" i ella contesta "grrrr".
"Com fa el bou?" i ella contesta "grrrr". I així tots els animals.

Com és Joana?

Quan li preguntem a Joana: "com és Joana?" ella sempre contesta:
"guapa". Li ho hem ensenyat perquè és divertit però ella cada vegada
ho diu més convençuda.

divendres, 1 de gener del 2010

Els dos amb otitis

Els dos (Biel i Joana) tenen otitis i Biel ha dit: "és clar, com que
som germans tenim les mateixes mal·lalties". Je, je.
Esperem que aquesta "profecía" no es faça real d'ara endavant.