Berenars a les cases

El dia 7 de desembre vam estar menjant xocolota per berenar a casa de Mati. Què bó! Ens ho vam menjar tot. Joana el va tastar i li va agradar però no tant. Abans de berenar van jugar i veure tots els voltants de la casa i vam ajudar a Matí a llançar unes branques de fulles de taronger als conills.

Eixa mateixa setmana (el divendres) van vindre Manel i Pere a berenar a casa. Després de berenar van estar baix jugant una estona fins que Manel va demanar si podíem posar la tele. Vam posar una pel·lícula "Asterix i Obelix": Asterix i els vikings. Els va agradar a tots.

Després d'una setmana hem tornat a berenar junts a casa de Merxe i Germà. Aquesta vegada han menjat uns sanvitxos, suc de mandarina i
gusanitos. I per als grans unes cerveses, vi i truita de patata. Els menuts han estat jugant a buscar un lloc secret on fer plans fins que s'ha fet hora de veure els Gormiti a la tele. 

No han estat molt atents perquè tenien moltes ganes de jugar. Mentre Marc i Andreu estaven a casa de Lledó.

Com fa el gos? Com fa el gat?

Cada vegada que li preguntem a Joana com fa el gos o com fa el gat o la gallina o qualsevol animal, ella contesta sempre amb el mateix soroll gutural: ggrrrrr. Per dins supose que a ella li semblaran diferents però per a nosaltres tots els animals fan igual. És divertit sentir-la fer eixe soroll.

Ja no plora de matí

Joana ja no plora quan la deixo a La Lluna. El que sí que fa és abraçar-se a Isabel mentre jo me'n vaig a la feina.

Pujant escales cap a la cuina

Aquest matí mentre Biel i jo desdejunàvem a la cuina i Joana dormia (o això pensava jo) he sentit com un sorollet per les escales i he anat

per veure si Joana s'havia despertat perquè quan es desperta plora un poc o remuga i quan he eixit a la porta i he mirat cap a les escales he vist que Joana s'havia despertat i estava pujant les escales (i ja havia arribat al primer replà). I tot això sense fer cap soroll. M'he portat un ensurt perquè fins ara em deixava la porta oberta per sentir-la remugar quan es desperta però a partir d'ara haurem de posar alguna barrera per la porta d'eixir a les escales.

Biel això de baixar (o pujar) escales tot sol sense fer soroll després de despertar-se ho va fer cap als dos anys, un dia d'estiu a Ares, després de la migdiada. Ja diuen que els segons fills es crien més aspavilats. I tant!

La pilila de Biel (i la meua)

A Joana li agrada molt la pilila de Biel. Quan el veu despullat sempre s'en va cap a la pilila per estirar-la i Biel que ja ho sap cada vegada es despulla davant d'ella amb més precaució. Jo també practico la precaució davant d'ella perquè també tinc al cap un dia que me la va agafar i em va fer molt de mal. Com que és un apèndix que penja ella deu pensar que es per a estirar.

La Lluna i la diarrea

Joana torna a anar a l'escola infantil. Ara a La Lluna. Després d'un
mes i pico sense anar i com que hem canviat d'escola ara torna a
plorar cada dia, però després Isabel (la seua mestra) ens conta que
s'ho passa bé. És millor pensar que no ens enganyen i tampoc hi ha
motiu, tat?. Li agrada més jugar al pati que estar dins de classe.
També torna amb l'autobús, com feia Biel quan ere menut.
Des de fa uns dies té diarrea i li diem a Isabel que li donen dieta
astringent. Ja veurem i esperem que no li dure molt. Ahir la caca se
li va eixir del bolquer i li corria pel camal del pantaló fins el
terra. Ella ballava i tocava les palmes.

La mamella de Gala

Després de passar pel Museu de Dalí a Figueres i quan anàvem camí de Girona amb el cotxe Joana duia el fullet informatiu del museu a la mà i quan va veure el retrat que Dalí li va fer a Gala on mostra un pit. En veure'l ella es va amorrar al fullet i va començar a xuclar. No eixia res de llet, és clar, però Biel, Pili i jo ens vam riure una bona estona.

Papa, ama, abua, hola i tete

Joana ja sap dir papa, ama, abua, hola i tete. Ara no recordo Biel a la seua edat el que deia. Ho hauré de mirar.

Revisió dels 15 mesos i més vacunes

Huí hem anat a Susana perquè revisaren a Joana i li posaren dos vacunes més (triple vírica i pigota). La revisió ha anat molt bé perquè aquesta vegada Joana no ha plorat gens i s'ha comportat com una fadrina. Biel ens ha acompanyat perquè tenia una mica de febre i hem anat per veure què opinava Susana. De moment, no és res però si és alguna cosa eixirà més endavant.

A l'hora de posar les vacunes Joana estava cansada i s'ha dormit al carret. L'he hagut de despertar i de seguida s'ha posat molt contenta. A la primera punxada (la vacuna contra la pigota, al braç esquerre) Joana no ha dit ni mú. Però quan l'hem girat i hem canviat de braç perquè la infermera li posara la segona punjada (la triple vírica al braç dret) s'ha resistit, perquè ja sabia el que era, però no ha plorat fins que la infermera no ha tret l'agulla del braç. La infermera ha dit que aquesta última pica més que l'altra. Pobreta. Encara així, ha plorat uns segons i de seguida, amb les llàgrimes als ulls ha vist un colom i l'ha assenyalat i ha dit: "ooooooh!" amb la boca i els ulls oberts.

Ja diu sí amb el cap

Vam començar amb l'aigua i ara ja diu sí amb el cap a qualsevol pregunta. El que passa és que, de vegades, diu sí (igual que els adults) i després ere que no o és perquè així li fem cas.

En tot cas, és un grau més de comunicació al qual ha arribat Joana.

Llançant bolquers al fem

Quan li canviem el bolquer a Joana després el demana o l'agafa, se'n va a la paperera del vàter i el llança. Després aplaudeix. És divertit veure una cosa tan xicoteta caminar pel passadís camí del vàter amb el bolquer a la mà.

Joana no pot dormir (i nosaltres tampoc). Biel sí

Anit Joana es va despertar a les quatre de la matinada amb ganes de caminar i de jugar, així que vaig estar mig hora (o així) amb ella i mig hora més Pili. Va estar jugant amb les peces de Holzbausteine (http://www.holzbausteine.de), va agafar roba d'ací i d'allà, va passejar-se per tota la casa, va mirar de despertar a Biel (però Biel quan dorm és una soca). Després es va adormir mentre mamava.

Aquest matí els tres que hem dormit menys (Joana, Pili i jo) hem mantingut millor el tipus i el que ha dormit més (Biel, al voltant de 9,5 hores) és el que ha estat de més malhumor. Coses de la vida infantil.

A la piscina

A Joana li agrada l'aigua moltíssim. Ahir a la piscina d'on viuen Marc i Andreu estava encantada dins l'aigua. A la piscina xicoteta volia anar a peu a tots els llocs sense anar de la mà i ere un problema perquè queia molt i s'afonava. Així que havia d'anar darrere d'ella sense agafar-la de la mà. A la piscina més gran ere més fàcil perquè surava i ella no podia caminar.

Els rucs de Joana

Joana ja s'enfada. Quan hi ha alguna cosa que vol i no li la donem o algú li la furta s'enfada i pega voltes cridant fins que cau a terra de cul i continua cridant/plorant. El millor és que s'oblida dels rucs més ràpidament que Biel i en qüestió de segons pot tornar a estar contenta. És l'edat, perquè Biel de menut ere així.

Un dia de febre

Aquesta setmana Joana va estar un dia fotuda. Va tindre febre i va fer tres caques impressionants. No sabem què serà i Susana (la pediatra) tampoc ho sap. Poden ser les dents, que no va fer caca durant dos dies, la calor, un virus o alguna cosa que li ha parat malament a la panxa.

Ha estat un dia amb mons pares i el dia següent ja ha anat a Picarol.

El paper del vàter

Fa uns dies Joana va arribar amb el seu pas (lent però continu) fins el vàter i amb silenci (d'entreteniment) va desembolicar quasi tot el paper higiènic. Vam cridar a Biel perquè veiés què havia fet Joana i per recordar-li que ell quan era com ella també va fer això i ell li va dir a Joana amb el mateix to que utilitzem nosaltres: "Joaneta, això no es fa. Tu veus què has fet?. Això no ho tornes a fer, eh? No, això no es fa."

Anant a per Biel

Joana s'ho passa molt bé anant a recollir a l'escola a les 5h. Tots els seus amics i amigues s'acosten al carret i li toquen la cara, les mans, els braços, els peus i ella els respon a tots amb alegria, aplaudint i amb un somriure meravellós.

Quasi no plora a Picarol

Hui quan he deixat a Joana a Picarol s'ha abraçat a María Ángeles i s'ha quedat tranquil·la fins que ha sentit el adéu que li he dit i s'ha posat a plorar. Demà no ho faré però potser serà d'una altra manera.

Menjant amb la forquilla

A Joana ja li agrada que li donem la forquilla amb el menjar i ella s'ho posa a la boca. Després deixa la forquilla a la taula perquè li posem més menjar. Quan es cansa de fer-ho així també ens demana que vol punjar ella i acaba tota empastifada. La taula no acaba millor.

És difícil dir algun menjar que no li agrade. Ara que comença la calor sempre tenim cireres i li encanten. La pera també. I la poma.

Ja camina

Des d'ahir (25 de maig) Joana ja camina tota sola. Amb certa inseguretat però quan cau posa les mans i els genolls i es torna a aixecar. Va començar amb el carret de casa pel passadís i a tota velocitat. Xocant contra portes, radiadors i parets. Després d'uns dies ja arriba des d'on tenim la tele fins el bany, recolzant-se un moment en algun radiador pel camí. Uns deu metres.

A les placetes també li agrada anar tota sola.

Plorant des de l'autobús

Hui Joana s'ha posat plorar només pujar a l'autobús (el 6). Potser ja sap que eixe autobús l'apropa a Picarol i no li agrada gens. Encara la deixem cada dia plorant però es veu que després s'ho passa molt bé i està molt divertida.

Tombant cadires

Joana ja es puja damunt de les cadires menudes per gronxar-se com li ho fa el iaio. Així que com encara no té control sobre eixa escalada a les cadires hem decidit tindre-les tot el dia tombades i així no es pot pujar damunt.

Recuperada del refredat

Després d'una setmana amb mocs, tos i otitis (a base d'antibiòtic, paidoterin i dalsy en ocasions), Joana s'ha recuperat del refredat i està com una campana.

Tercer dia a Picarol

Al tercer dia d'escola infantil (la setmana passada només va anar dos dies perquè tenia otitis i refredat) s'ha quedat plorant. Ha vist la porta de l'escola i ha pensat que no volia quedar-se. Pobra!

María Ángeles (de Picarol) m'ha dit que després se li passa i juga molt. Què m'ha de dir ella? Només espero que siga veritat.

Ja vol menjar ella a soles

Joana, com que té a Biel al costat cada dia i veu el que fa, ja vol agafar ella la cullera i menjar a soles. Si li punxem els trossos de pera a la forquilla ella ja se'ls menja. A més a més, li agrada de tot i cada vegada que veu alguna cosa nova també vol provar-la. És un goig veure-la menjar.

Primer dia a Picarol

Ahir era el primer dia d'escola infantil de Joana però no va anar perquè el diumenge va començar a tindre febre i a constipar-se així que el dilluns no va anar però hui, dimarts, sí. Està un poc mocosa i amb tos però amb una dosi de dalsy es reanima bé. L'ha agafat Mª Angeles al braç i no ha dit res, només assenyalava el sostre que estava ple de dibuixos i colors, després m'ha dit adéu amb la mà. Quina tristor m'ha donat. És el primer dia d'ella i meu també.

Mons pares també estan tristos perquè ja no la veuran cada dia. A veure si mantenim el contacte entre ells a base de visites i potser un parell de dies a la setmana passen i l'arrepleguen ella de Picarol.

Saludant al món

Joana ja diu adéu i hola amb la maneta. De vegades, quan algú diu "mone" ella automàticament alça el braç i meneja la mà dient adéu.

Pel carrer també saluda amb la mà a tots però només li respon algú. Fa pena perquè ella s'esforça però però hi ha qui la mira i no li diu res. Alguna vegada algú o alguna més simpàtic que d'altres respon amb alegria i ella es gira per veure'l.

Rubiales (Setmana Santa 2009)

Setmana Santa a Rubiales. Econatur. Neu. Albarracin. Bezas. Basses. Teruel. Cascada. Acueducte romà per Gea de Albarracin.

Joana ha estat molt a gust i ha gatejat per molts llocs diferents. Dins la casa s'ha passejat per tots els llocs.

Galetes

Joana ja menja galetes sense problemes. A l'hora de sopar ja menja el mateix que nosaltres amb algunes adaptacions de tamany.

Atracció pel bany

Joana té una atracció especial pel vàter. Sempre que pot i veu la porta oberta s'en va cap allà i es posa dempeus davant de la banyera. Serà perquè li agrada molt banyar-se? Ara mateix està al passadís investigant una borsa de mercadona, un raspall de dents que li ha regalat Biel i un motlle de madalenes.

Girafes

Al Bioparc Joana va descobrir les girafes i li van agradar moltíssim. Volia tocar-les i no deixava de moure els braços i cridava d'emoció.

L'hèrnia del iaio

Ahir a la vesprada vam anar a veure al iaio a l'hospital (Rey Don Jaime) per veure'l després de l'operació per curar-li una hèrnia. Vam anar Joana, Biel i jo amb l'autobús només eixir de l'escola i vam estar fins a les 20.30 h. Quan va arribar Pili, Biel i jo vam eixir a buscar una placeta (que vam trobar al costat) i uns gronxadors (que no vam trobar) però abans vam visitar una obra que hi havia davant de l'hospital on vam veure dos grues i dos excavadores. A la placeta, mentre plovia un poc, vam estar vora d'un hora visitant cada arbre i cada pedra i jugant amb alguna branca que es trobava pel camí. Vam arreplegar flors de taronger i uns quants dàtils d'una palmera.

Biel tenia curiositat per veure el tall que li havien fet al iaio i volia saber per què li havien operat. Joana va gatejar per l'habitació investigant cada racó.

Vam sopar a la cafeteria de l'hospital (no molt bé) i Joana com que va estar picant alguna cosa durant tota la vesprada no va sopar gaire.

Gaudint de la verticalitat

A Joana ja li agrada posar-se de peu i anar a poc a poc desplaçant-se agarrada amb les mans al sofà, una cadira, una taula, etc. Té prou estabilitat ja però de vegades es desequilibra, cau i es pega uns ensurts. Mentre està de peu flexiona els genolls, està contenta i fa eixe soroll gutural que tant li agrada.

Un dia ventós

Hui quan anava a casa de ma mare he hagut de plastificar a Joana perquè feia molt de vent, hem tingut dificultats però hem arribat bé, Ella, dins del plàstic, quasi no s'ha assabentat. Amb les preses m'he deixat la rua d'esmorzar a la borsa del dinar de Joana. Cachis!

Baixant el somier del bres

Joana ja es posa dempeus ella sola i hem hagut de baixar el somier del bres per evitar que caiga fora. Li encanta estar dempeus i gatejar. En qüestió de setmanes caminarà.

Miquel de la mel

Hem estat a Barcelona visitant a Miquel. Aquesta vegada només hem estat una nit. Cada vegada que Biel li diu a Miquel "Miquel de la mel" Miquel li contesta "Bielet del sucret" i així poden estar replicant-se unes quantes vegades. Miquel és com un tiet per a Biel.

S'ha posat molt content quan Miquel li ha comprat dos gormitis i a més a més de la sèrie III.

Joana, damunt del seu carret o al braç, s'ha portat la mar de bé i s'ho ha passat molt bé també. Miquel diu que és com Pili.

El dissabte vam dinar a un restaurant del barri de Sant Andreu que està dins d'una casa modernista que han restaurat. És ampli i còmode. Vam dinar molt bé i Joana ha estat dormint tot el dinar. Després de dinar vam pasetjar pel Raval i pel barri gòtic (com altres vegades). Vam sopar a casa de Miquel i Biel, derrotat, es va adormir al sofà només es va menjar la fruita.

Al dia següent vam veure una exposició al CCCB sobre les ciutats xineses i els seus canvis i una altra de dracs, gegants i cabuts fets per centres escolars de Barcelona.

De peu

Joana ja es posa de peu tot sola. S'arrima a una cadira o al sofà es posa de genolls i després de peu. I tot per agafar els gormiti de Biel. Li fa més convoi aquests monstres de la natura de Biel que els joguets més infantils.

Mitja jornada a la feina i mitja jornada a casa

Des de fa dues setmanes vaig a treballar mitja jornada i l'altra mitja estic cuidant més a Joana i Biel.

Joana és un encant perquè tots els dies està contenta quan es desperta. Biel no sempre es desperta content i té dies amb alguna manieta amb l'esmorzar i l'entrepà però en la majoria dels dies tot és molt fàcil.

Tres dies a la setmana esmorzem junts Biel, Joana i jo, porto a Biel a escola (els altres dos dies el porta Pili) i després porto a Joana amb mons pares. D'allí vaig a la feina amb el trenet (com li diuen mons pares al TRAM) i després torno a per Joana i vaig cap a casa. De camí compro alguna verdura i alguna fruita que faça falta i el pa.

Quan arribo a casa faig el dinar i espero a Pili amb Joana. De vegades es dorm abans que arribe ella i de vegades no. Adoro els dies que hi ha alguna cosa de sobres a la nevera perquè eixe dia no he de pensar què fer per dinar.

Joana està sempre contenta (menys hui, que no se què li ha passat) i quan faig el dinar rosega un poc de pa. Quan es cansa l'agarro al bracet i acabo el dinar amb ella al braç.

Gatejant pel passadís

Joana ja gateja pel passadís i va darrere nostre quan ens anem prop d'on està ella. A Biel li fa gràcia. Ahir va arribar al vàter perquè era allí on estàvem nosaltres (Biel i jo).

Plorant amb la iaia

Els primers dies quan vaig portar a Joana amb mons pares me'n anava amb pena perquè la deixava plorant. Al cap d'uns dies vam canviar d'estratègia i mon pare m'esperava a la parada del TRAM i agafava el carro amb ella i la portava a casa on l'esperava ma mare amb la farineta de fruites.

Així ella no plora, s'ho passa millor i mons pares (i jo) no ho passen tan malament.

Bany amb Biel

Joana ja es banya amb Biel però només una estona. Després Biel continua tot sol amb els seus joguets. Al principi a Biel li feia molt de convoi però ara ja es cansa perquè ella només fa que voler arrapar-lo i agarrar els seus joguets.

Ella està feliç a l'aigua i no deixa d'esquitxar i menejar el cap i les mans.

Ja gateja

Joana ja gateja i s'ho passa la mar de bé. Quan prova de gatejar
damunt de l'estora de bebè i s'esvara s'enfada perquè no avança.

Com que gateja també ja sap furtar-li els joguets a Biel. L'altre dia Biel li va llevar el joguet la va alçar, la va posar lluny d'ell a terra i li va dir: Ala, castigada!

Les mans/tentacles de Joana

Joana ja ho llança tot en terra i vol agarrar-ho tot amb les seues
mans que semblen tentacles. La nit del Roscó al bar La Gaiata em vaig
descuidar un moment i mentre Pilar (la mare de Guillem i Sara)
agarrava una cullera del terra que Joana acabava de llançar ella va
pegar una manotada a una copa de vi (per sort amb poc de vi) i va anar
a parar al cap de Pilar (la copa) i el vi per damunt del jersei.

Després vaig pensar si allò de llançar la cullera va ser amb intenció
per pillar a Pilar desprevinguda. Espere que no. :-)

Gronxant-se amb Biel

Ahir de vesprada Joana es va gronxar amb Biel a uns gronxadors d'una plaça (la de l'antiga Casa de Socorro) i s'ho va passar la mar de bé. Biel la feia pujar i baixar i jo l'aguantava amb les mans mentre ella no deixa de riure i cridar.

Ara que ja té vuit mesos sembla que es dona més compte d'on està i qui està al voltant i ja demana el que vol amb gestos o cridant. El problema es que no sempre es fa entendre i només reconeixem tres o quatre coses. Les altres vegades anem provant fins que es calma.