Anant a per Biel

Joana s'ho passa molt bé anant a recollir a l'escola a les 5h. Tots els seus amics i amigues s'acosten al carret i li toquen la cara, les mans, els braços, els peus i ella els respon a tots amb alegria, aplaudint i amb un somriure meravellós.

Quasi no plora a Picarol

Hui quan he deixat a Joana a Picarol s'ha abraçat a María Ángeles i s'ha quedat tranquil·la fins que ha sentit el adéu que li he dit i s'ha posat a plorar. Demà no ho faré però potser serà d'una altra manera.

Menjant amb la forquilla

A Joana ja li agrada que li donem la forquilla amb el menjar i ella s'ho posa a la boca. Després deixa la forquilla a la taula perquè li posem més menjar. Quan es cansa de fer-ho així també ens demana que vol punjar ella i acaba tota empastifada. La taula no acaba millor.

És difícil dir algun menjar que no li agrade. Ara que comença la calor sempre tenim cireres i li encanten. La pera també. I la poma.

Ja camina

Des d'ahir (25 de maig) Joana ja camina tota sola. Amb certa inseguretat però quan cau posa les mans i els genolls i es torna a aixecar. Va començar amb el carret de casa pel passadís i a tota velocitat. Xocant contra portes, radiadors i parets. Després d'uns dies ja arriba des d'on tenim la tele fins el bany, recolzant-se un moment en algun radiador pel camí. Uns deu metres.

A les placetes també li agrada anar tota sola.

Plorant des de l'autobús

Hui Joana s'ha posat plorar només pujar a l'autobús (el 6). Potser ja sap que eixe autobús l'apropa a Picarol i no li agrada gens. Encara la deixem cada dia plorant però es veu que després s'ho passa molt bé i està molt divertida.

Tombant cadires

Joana ja es puja damunt de les cadires menudes per gronxar-se com li ho fa el iaio. Així que com encara no té control sobre eixa escalada a les cadires hem decidit tindre-les tot el dia tombades i així no es pot pujar damunt.

Recuperada del refredat

Després d'una setmana amb mocs, tos i otitis (a base d'antibiòtic, paidoterin i dalsy en ocasions), Joana s'ha recuperat del refredat i està com una campana.

Tercer dia a Picarol

Al tercer dia d'escola infantil (la setmana passada només va anar dos dies perquè tenia otitis i refredat) s'ha quedat plorant. Ha vist la porta de l'escola i ha pensat que no volia quedar-se. Pobra!

María Ángeles (de Picarol) m'ha dit que després se li passa i juga molt. Què m'ha de dir ella? Només espero que siga veritat.

Ja vol menjar ella a soles

Joana, com que té a Biel al costat cada dia i veu el que fa, ja vol agafar ella la cullera i menjar a soles. Si li punxem els trossos de pera a la forquilla ella ja se'ls menja. A més a més, li agrada de tot i cada vegada que veu alguna cosa nova també vol provar-la. És un goig veure-la menjar.

Primer dia a Picarol

Ahir era el primer dia d'escola infantil de Joana però no va anar perquè el diumenge va començar a tindre febre i a constipar-se així que el dilluns no va anar però hui, dimarts, sí. Està un poc mocosa i amb tos però amb una dosi de dalsy es reanima bé. L'ha agafat Mª Angeles al braç i no ha dit res, només assenyalava el sostre que estava ple de dibuixos i colors, després m'ha dit adéu amb la mà. Quina tristor m'ha donat. És el primer dia d'ella i meu també.

Mons pares també estan tristos perquè ja no la veuran cada dia. A veure si mantenim el contacte entre ells a base de visites i potser un parell de dies a la setmana passen i l'arrepleguen ella de Picarol.