Fem una carrera?

Cada nit, després de sopar anem a llançar el fem, i en acabar Joana
ens demana a Biel i a mi si podem fer una carrera. No espera un sí i
es prepara dient una, dues i tres i ix disparada cap a la porta de
casa. Darrere va Biel, que ara ja li deixa guanyar i l'últim sóc jo
que a eixes hores ja no tinc ganes de fer cap carrera.

Defensant a Biel

Ahir a la placeta de la biblioteca Biel, Marc i Andreu van conèixer a
tres xiquets més menuts i més trapelles que ells i amb uns pares més
despreocupats. Mentre Biel, Marc i Andreu jugaven als gronxadors i
balancins i a altres coses els altres tres només feien que
molestar-los. Al principi ells es pensaven que resultaria divertit
jugar amb ells però cada vegada es feien més pesats perquè aquells
menuts només volien jugar a pegar.
En un moment en que els tres van agarrar a Biel i se'l volien endur a
un altre lloc, Joana em va cridar desesperada mentre agarrava a un
dels tres desconeguts del braç: "Papà, volen fer-li mal al tete". Em
vaig alçar, els altres tres van fugir i Biel i Joana es van seure amb
mi i Josep una estona.
Però aquells tres no van fugir molt lluny i al cap d'una estona van
tornar per molestar una altra vegada. Es va alçar Josep i com que és
més alt li van fer més cas. Ja no van tornar a molestar. Una qüestió
d'altura.