Aquest matí mentre Biel i jo desdejunàvem a la cuina i Joana dormia (o això pensava jo) he sentit com un sorollet per les escales i he anat
per veure si Joana s'havia despertat perquè quan es desperta plora un poc o remuga i quan he eixit a la porta i he mirat cap a les escales he vist que Joana s'havia despertat i estava pujant les escales (i ja havia arribat al primer replà). I tot això sense fer cap soroll. M'he portat un ensurt perquè fins ara em deixava la porta oberta per sentir-la remugar quan es desperta però a partir d'ara haurem de posar alguna barrera per la porta d'eixir a les escales.
Biel això de baixar (o pujar) escales tot sol sense fer soroll després de despertar-se ho va fer cap als dos anys, un dia d'estiu a Ares, després de la migdiada. Ja diuen que els segons fills es crien més aspavilats. I tant!
