Fem una carrera?

Cada nit, després de sopar anem a llançar el fem, i en acabar Joana
ens demana a Biel i a mi si podem fer una carrera. No espera un sí i
es prepara dient una, dues i tres i ix disparada cap a la porta de
casa. Darrere va Biel, que ara ja li deixa guanyar i l'últim sóc jo
que a eixes hores ja no tinc ganes de fer cap carrera.

Defensant a Biel

Ahir a la placeta de la biblioteca Biel, Marc i Andreu van conèixer a
tres xiquets més menuts i més trapelles que ells i amb uns pares més
despreocupats. Mentre Biel, Marc i Andreu jugaven als gronxadors i
balancins i a altres coses els altres tres només feien que
molestar-los. Al principi ells es pensaven que resultaria divertit
jugar amb ells però cada vegada es feien més pesats perquè aquells
menuts només volien jugar a pegar.
En un moment en que els tres van agarrar a Biel i se'l volien endur a
un altre lloc, Joana em va cridar desesperada mentre agarrava a un
dels tres desconeguts del braç: "Papà, volen fer-li mal al tete". Em
vaig alçar, els altres tres van fugir i Biel i Joana es van seure amb
mi i Josep una estona.
Però aquells tres no van fugir molt lluny i al cap d'una estona van
tornar per molestar una altra vegada. Es va alçar Josep i com que és
més alt li van fer més cas. Ja no van tornar a molestar. Una qüestió
d'altura.

Què mala sort!

A Joana li agrada moltíssim l'expressió Què mala sort! i l'utilitza sempre que pot. Unes vegades més apropiadament que altres. Per exemple, aquest matí m'ha preguntat si hui hi havia escola i quan li he dit que sí ella ha contestat Què mala sort!. Quan em pregunta què hi ha per sopar i li dic bullit ella diu Què mala sort!. I si ella vol jugar però jo li dic que hem d'anar a banyar-se ella diu Què mala sort!. I si ella vol anar a banyar-se però jo li dic que no cal que pot anar a jugar ella diu Què mala sort!. He pensat que potser jo també utilitze l'expressió de tant en tant. Em comença a agradar i no se si és per la repetició. Què mala sort! Què mala sort!

Els dilluns

Els dilluns són difícils per a Joana. Es pot despertar contenta però
quan se n'adona que ha d'anar a escola li canvia l'humor i diu
repetidament "no vull anar a escola". Hui ha sigut així però amb menys
ganes i forces que altres dies, com si ja sabés que no pot guanyar i
que ha d'anar.

No vull anar a escola, no vull anar a escola

Dilluns 26 de setembre. Fa dos setmanes que ha començat l'escola i
Joana encara no s'ha fet a la idea d'anar a escola. Des de que es
desperta de matí fins que entra a l'escola no deixa de repetir que no
vol anar a escola ("no quero anar a escola"). Jo li explico que encara
no anem que primer ens vestirem, després desdejunarem... però ella diu
que després d'això anirem a escola, i té raó. En arribar a escola
s'agarra fort al coll nostre i no ens solta fins que estirant,
estirant es queda en braços de la monitora de l'escola matinera o de
Núria (la mestra). Hui ha estat diferent, no ha plorat, només ha
remugat i s'ha quedat tota enfadada, sense mirar-me, queta, amb el cap
baix i el saquet a la mà.

Cinquè dia d'escola

Joana ha anat hui per cinquè dia a l'escola. Tots els dies diu que no
vol anar i quan arribem a l'escola s'asseu al banquet tota seria i
espera que vinguen els seus companys i companyes, uns plorant i uns
altres no. No vol parlar molt del que fa allí ni dels seus companys.

Primer dia d'escola

Joana ha anat a escola dels fadrins per primera vegada. No ha plorat a
l'entrada però a l'hora del pati Biel (en una de la seues tres
visites) l'ha trobat plorant i demanant per la mamà. Ella no conta
massa coses sobre l'escola en el seu primer dia. Tan sols que no ha
fet amics i que ha pintat una cosa.

petinet i petinito

Joana per a dir que alguna cosa és xicoteta diu que és petinet o molt
petinet. De vegades també ho diu en castellà -segons ella- i diu
petinito.

Llençant al fem a persones

Joana ha amenaçat Biel amb llençar-lo al fem si no li torna un ós de
peluix que tenia ella. Biel no li ha fet cas.

Estàs content?

Després d'estar enfadada una estona Joana em pregunta amb cara de
pilla: Ja estàs content? I jo li dic sí. I després li explico perquè
estava enfadat i ella m'explica els seus motius. Així sembla la mar de
bonic però quan es posa cabuda i m'enfado amb ella (li pot durar una
bona estona) és quasi insuportable. I això que estic de vacances i em
pilla descansat.

Mal de panxa

El diumenge passat vam sopar, per primera vegada, al nou bar d'Ares: bar Sònia. Joana es va menjar mig ou estrellat, un poc de llonganissa i moltes pataques fregides. Al acabar Joana va dir que li feia mal la panxa i no volia més. Jo li vaig dir que igual era perquè havia menjat massa pataques fregides. Ella va dir que igual sí. També podria ser una estratègia d'ella per baixar de la cadira i anar-se'n a jugar. No li devia fer molt de mal perquè li permetia jugar sense problemes. Quan vam pujar al cotxe per baixar a Castelló li va tornar a fer mal. I durant tot el viatge no va deixar de parlar i de queixar-se de la panxa. Resultava graciós perquè no plorava sinó que es queixava i parlava de la dona del bar que li havia posat massa pataques i que no volia tornar allí i d'un xiquet que coneix que un dia va menjar massa pataques i va anar al metge i li va dir que no havia de menjar tantes pataques. Però ella no volia anar al metge perquè li fa mal la panxa però no molt. I això ho repetia moltes vegades, però moltes vegades.

Cap al final del viatge li vam dir que fera força a veure si podia tirar-se algun pet i se li passaria el mal de panxa. Ho va fer i es va tirar dos pets. El mal de panxa va passar i acabàvem d'arribar a casa.

Ja ho seeeé!

A Joana li molesta que li digues les coses més d'una vegada i quan ho
fem ella contesta: "Ja ho seeeé!", amb un to de cansada de sentir-nos
que a la seua edat fa molta gràcia.

Això no pot ser

Joana ens sorprèn de vegades dient expressions de major. Aquesta
vegada ha sigut dir: "això no pot ser". I ens quedem mirant-la com si
encara pensarem que és un bebè però que com ella diu ja és "fadina".

Tranquil·litat

Un dia, mentre compràvem a Mercadona, Joana va veure uns conillets de
xocolata (que ja vaig veure l'any passat per Pasqua) i ella va dir que
els compraríem per a la propera festa. Un per a ella, un per al tete,
un per a la mamà i un per al papà. Jo li vaig dir: "molt bé, ala anem
a continuar". I ella em va contestar: "Sí papà sí, però
tranquil·litat, tranquil·litat", movent les palmes de les mans a poc a
poc en direcció cap a mi. Vaig riure molt i li vaig fer un bes.

Parlant castellà com els italians

A Joana li encanta parlar en castellà, bé el seu castellà. Diu
caiguto, trencato, acabato, i altres que s'assemblen més a l'italià
que al castellà. Però ella diu que no que això és castellà.

Farina/fadrina

Joana diu que ella ja és "farina" però el que vol dir és que ella és fadrina.

Una altra broma (de creació pròpia)

Ahir li vaig dir a Joana si havia anat a fer pipi i em va dir que no però que anava ara. Quan estava per meitat del passadís veig que es baixa els pantalons, les bragues i es posa a fer el soroll "piiiisss"  i se'n riu. Jo li pregunte, "Què fas pipi al passadís?" i ella em diu: "Nooo, és broma. T'he enganyat, eh?". Què pilla!

Una broma

Biel li ha ensenyat a fer una broma a Joana. Es tracta de cridar a algú i quan contesta "Què" ella diu "mec" i se'n riu. I això entre els dos ho poden repetir uns quants centenars de vegades en un dia.

Borot

Joana per a dir robot diu borot i se'n riu. :-)

Sense sopar però ens vam riure

Anit Joana no va sopar res perquè no devia tindre fam. Però ella no
deixava de demanar uns pistatxos i uns bombons perquè ella (insistia
una vegada i una altra) que s'havia portat bé i s'ho havia menjat tot.
Ere divertit perquè ella ens volia enganyar o, potser, de veres es
creia que s'ho havia menjat tot. Biel la mirava sorprés i a tots ens
entrava el riure cada vegada que repetia "jo vull pistatxos". En un
moment del guirigall va sonar el telèfon i Biel, que sempre fa de
telefonista, el va agafar. Ere el tio Santi, després de parlar una
estona amb ell, li va dir adéu i va penjar. Joana, que pensava que
podria parlar amb ell va dir, tota enfadada, "ala, adéu i ha penjat" i
va plorar. Tots vam riure molt. Inclús ella crec no se si plorava o
reia.

Mocs i mocos

Aquest matí anant a l'escola Joana m'ha recordat que en castellà es diu mocos i en valencià mocs. I això ho ha repetit unes quantes vegades, moltes. Al final li he preguntat en quina llengua parla ella i m'ha dit que en castellà. Coses de l'edat. No recordo si Biel ja era conscient del castellà i del valencià als 2 anys.

Convertint les esses finals en zeta

Joana ha començat a convertir les esses finals en zeta. Deu ser per
ressaltar que sap pronunciar-les millor. És graciós sentir-la parlar
com si fos una andalusa.

Influències del castellà

A Joana no li agrada acabar les paraules amb consonant. Així, per
exemple, diu llito, caiguto, suco, acabato. És divertit sentir-la
perquè no saps si és d'ací o d'Itàlia.

Joana ja demana fer pipi i ...

Des de fa uns dies Joana ja demana fer pipi i caca. Creua les cames i
diu amb una veu profunda: "pipi" o "caca". De vegades no diu res i
se'n va cap al vàter corrent i quan li preguntem on va contesta des de
lluny: "al vàter". És emocionant per a ella i per a nosaltres.

Nines per a Joana

Els Reis Mags li han portat a Joana unes quantes nines. No es pot fer
res i tots li regalen nines. Com si no hi hagués més joguets al món
per a una xiqueta. A ella li agraden les nines però també li agraden
altres joguets, sobretot els que té el tete Biel. Per cert, a Biel
també li agraden les nines i també li agrada vestir-les i donar-les el
biberó. Em fa gràcia perquè ni Biel ni Joana no han provat mai el
biberó perquè sempre han sigut més de mamella (Joana encara). Serà per
la novetat i pel que veuen fora de casa.