Sense sopar però ens vam riure

Anit Joana no va sopar res perquè no devia tindre fam. Però ella no
deixava de demanar uns pistatxos i uns bombons perquè ella (insistia
una vegada i una altra) que s'havia portat bé i s'ho havia menjat tot.
Ere divertit perquè ella ens volia enganyar o, potser, de veres es
creia que s'ho havia menjat tot. Biel la mirava sorprés i a tots ens
entrava el riure cada vegada que repetia "jo vull pistatxos". En un
moment del guirigall va sonar el telèfon i Biel, que sempre fa de
telefonista, el va agafar. Ere el tio Santi, després de parlar una
estona amb ell, li va dir adéu i va penjar. Joana, que pensava que
podria parlar amb ell va dir, tota enfadada, "ala, adéu i ha penjat" i
va plorar. Tots vam riure molt. Inclús ella crec no se si plorava o
reia.

Mocs i mocos

Aquest matí anant a l'escola Joana m'ha recordat que en castellà es diu mocos i en valencià mocs. I això ho ha repetit unes quantes vegades, moltes. Al final li he preguntat en quina llengua parla ella i m'ha dit que en castellà. Coses de l'edat. No recordo si Biel ja era conscient del castellà i del valencià als 2 anys.

Convertint les esses finals en zeta

Joana ha començat a convertir les esses finals en zeta. Deu ser per
ressaltar que sap pronunciar-les millor. És graciós sentir-la parlar
com si fos una andalusa.