Vull anar a "escuela"

Aquests dies Joana està una mica estranya. Té mal de panxa, fa la caca
blaneta i no té fam. Però té ganes de jugar i igualment. Ahir, mentre
Pili i jo parlàvem de si anar al metge o no i de si portar-la a escola
o no, ella va començar a dir que ella es trobava bé, que no estava
mala i que volia anar a la "escuela". "Jo vull anar a escuela, jo vull
anar a escuela", deia quasi plorant i amb un to de llàstima.
En uns mesos ha passat de no voler saber res de l'escola (setembre,
octubre i novembre) a tindre quasi addicció a l'escola.

M'estic portant bé? Bua, bua, bua

Joana quan està cansada, s'enrabia i no vol fer les coses que toquen
en cada moment, plora i plora i entre plor i plor i sanglotant
pregunta: "Bua, bua, bua. M'estic portant bé? Bua, bua, bua".
Nosaltres li contestem "doncs, ara mateix molt bé no perquè no deixes
de plorar". I ella encara s'enrabia més i continua plorant i dient
"Sí, sí, sí, bua, bua, bua, bua". Després torna a fer la mateixa
pregunta "Bua, bua, bua. M'estic portant bé?". Nosaltres li contestem
el mateix i ella torna a preguntar-ho de nou. I així fins que ella (al
cap d'un minut o de mig hora) es despista en alguna cosa i s'acaba la
tossuderia.

Sense pietat

Joana encara no té clar que quan algú està mal·lalt i no té fam no se
li ha de fer menjar. L'altre dia Biel no tenia ganes de menjar perquè
ho vomitava tot i ella, com que encara no ho entén això, no deixava de
dir-li: "Menja Biel! Menja! Menja! Mira Papà no menja! Has de menjar
perquè si no no et faràs fadrí". I encara que jo li explicava que no
havia de menjar perquè després ho vomitava ella insistia: "No menja
Papà! Mira!". Aquesta xiqueta encara no té pietat.

T'ha caigudo el toballón

Una nit mentre sopàvem Pili es va alçar de la cadira i li va caure el
toballó. Joana es va adonar i va dir: "t'ha caigudo el toballón". De
moment, li encanta parlar en castellà i a nosaltres ens fa riure amb
les seues adaptacions.