El diumenge passat vam sopar, per primera vegada, al nou bar d'Ares: bar Sònia. Joana es va menjar mig ou estrellat, un poc de llonganissa i moltes pataques fregides. Al acabar Joana va dir que li feia mal la panxa i no volia més. Jo li vaig dir que igual era perquè havia menjat massa pataques fregides. Ella va dir que igual sí. També podria ser una estratègia d'ella per baixar de la cadira i anar-se'n a jugar. No li devia fer molt de mal perquè li permetia jugar sense problemes. Quan vam pujar al cotxe per baixar a Castelló li va tornar a fer mal. I durant tot el viatge no va deixar de parlar i de queixar-se de la panxa. Resultava graciós perquè no plorava sinó que es queixava i parlava de la dona del bar que li havia posat massa pataques i que no volia tornar allí i d'un xiquet que coneix que un dia va menjar massa pataques i va anar al metge i li va dir que no havia de menjar tantes pataques. Però ella no volia anar al metge perquè li fa mal la panxa però no molt. I això ho repetia moltes vegades, però moltes vegades.
Cap al final del viatge li vam dir que fera força a veure si podia tirar-se algun pet i se li passaria el mal de panxa. Ho va fer i es va tirar dos pets. El mal de panxa va passar i acabàvem d'arribar a casa.
dilluns, 18 de juliol del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)