Al papà ja no li cal menjar tant

Dins de la conversa d'un sopar, Joana em va sorprendre l'altre dia
contestant a Biel, que no es volia acabar la seua ració de menjar: "Al
papà no li cal menjar tant perquè ja no ha de créixer més, però tu i
jo sí". Amb quatre anys és conscient que han de fer-se grans i créixer
i fer-se forts. Instint de supervivència? No ho se, però en una frase
em va deixar pensatiu i major, molt més major que ells dos.

Ha tornat al zero

Joana s'ha adonat que hi ha una agulla als rellotges que dona voltes i
cada cert temps passa pel mateix lloc, per a ella eixe lloc és el
zero. Biel li explica, aquesta vegada amb bona intenció, que eixa
agulla és la dels segons i que no és la de les hores. Ella no li fa
cas, per a ella això no és important perquè ha fet una descoberta tota
sola i pensa que el seu germà només vol que llevar-li mèrits.

En bicicleta sense rodetes

Joana ja va en bicicleta sense les rodes menudes. Una vesprada
(5/09/2012) li vam preguntar si llevàvem les rodetes i ella va dir que
sí, al cap d'uns minuts em va dir que no l'agafés que ja sabia ella.
Resultat després d'un hora i alguna caiguda sense conseqüències ja es
passejava pel nostre carrer. Al cap de dos dies vam anar els quatre en
bicicleta de Benicàssim al Voramar i tornar i ella va pedalejar més
que ningú (la seua bici és la més menuda). Ara ja hem passat a una
bici una mica més gran (que, com la primera, abans també ere de Biel)
i ja no li costa tant d'avançar i un dia tornarem a Benicàssim.

Amb patinet

Joana s'està passant l'agost anant amb patinet a totes parts. Té perícia amb ell encara que és perillós pels cotxes que hi ha a Ares ara a l'estiu. Ella està molt contenta i el patinet li dona velocitat i comoditat.

Ajudant, ajudant, ajudant

Ahir de vesprada Joana em va ajudar a guardar els plats, els casos i les paelles, a partir un pollastre a trossos i a preparar un caldo. I després encara tenia més ganes d'ajudar a més coses. A tot volia ajudar-me. "Vull ajudar-te a tot el que tu fas" em deia.

Por qué me miras?

Quan Joana està enfadada, cansada o les dues coses baixa el cap, mira
en terra i de vegada en quan puja el cap i ens mira amb cara de pomes
agres. En alguna d'eixes pujades de cap diu en el seu castellà
correctíssim "por qué me miras?". Ningú li contesta. Ella baixa el cap
i continua enfadada.

Què mala vida tinc!

Ahir Joana es va assabentar que no havia pogut veure a la seua amiga
Lídia i amb cara trista i ploriquejant va dir: "què mala vida tinc,
no podré veure a Lídia". Teatro, la vida es puro teatro..

És molt avorrit

Joana aquest matí li ha pegat al germà (Biel) perquè li estava
guanyant una carrera de forma injusta. La carrera consistia en veure
qui arribava primer a la cuina per desdejunar. Biel s'estava vestint
pel camí i això no es pot fer. Després ha arribat el moment d'aclarir
el que ha passat i s'ha decidit (bé, jo he decidit) que Joana havia de
disculpar-se a Biel i aquest no tornar a vestir-se pel camí. Joana ha
començat a fer morros i ha dit que "això de disculpar-se és molt
avorrit". Avorrit o no a tots ens costa molt demanar disculpes. Es veu
que tindre alt l'orgull és molt "divertit" i rebaixar-lo és molt
"avorrit".

Joana ja en té 4

Joana ja té 4 anys i ja és fadrina. Bé, abans ja ere fadrina i ara és
més fadrina encara. Ho fa tot més ràpid i més bé que el tete (segons
ella) i a més el tete s'enreda molt i fa les coses com un bebé (segons
ella també). Tindre quatre anys et dona la possibilitat de
comportar-te com una fadrina, però també de cridar i plorar per
demanar les coses quan et canses de ser fadrina o de molestar i
emprenyar al germà quan t'avorreixes.

Malita sea!

Ahir Joana es va despertar amb un "malita sea!". Va ser divertit.
Després Biel li va preguntar si sabia el que volia dir. Ella va tornar
a dir "malita sea!". Com que això li va semblar que feia gràcia
després va afegir "muy interesante". I va encertar perquè també ens va
fer gràcia que una xiqueta menuda com ella digués això.

Fadrina per tirar coets

El segon dissabte de Magdalena Joana, com que ja no tenia bombetes, va
pillar un coet chino del terra i li va demanar a Biel foc. Ell com que
li ho va demanar tantes vegades (segons la seua versió) es va fartar i
li'l va encendre amb la seua metxa i ella el va tirar. Quan jo em vaig
assabentar, vaig renyir a Biel i després li vaig preguntar a ella què
havia passat amb el coet que duia a la mà i ella em va dir que li
havia donat foc Biel i que ja era prou fadrina per tirar coets.

Sinocente

Anit Biel i Joana van veure un capítol de Bob Esponja que anava sobre
el dia dels inocents i us podeu imaginar totes les bromes que es van
fer entre Bob Esponja, Patricio i els altres personatges. Abans de
sopar Joana i Biel van començar fer-se bromes per veure si l'altre
picava. Per exemple, Biel li deia a Joana: "Mira darrere teu, hi ha un
cocodril" (o una sargantana, o una panerol·la). Joana mirava i ell li
deia: "Inocente, inocente". Després Joana ho provava amb Biel, ell no
picava, però ella li deia igualment: "Sinocente, sinocente".

Vull anar a "escuela"

Aquests dies Joana està una mica estranya. Té mal de panxa, fa la caca
blaneta i no té fam. Però té ganes de jugar i igualment. Ahir, mentre
Pili i jo parlàvem de si anar al metge o no i de si portar-la a escola
o no, ella va començar a dir que ella es trobava bé, que no estava
mala i que volia anar a la "escuela". "Jo vull anar a escuela, jo vull
anar a escuela", deia quasi plorant i amb un to de llàstima.
En uns mesos ha passat de no voler saber res de l'escola (setembre,
octubre i novembre) a tindre quasi addicció a l'escola.

M'estic portant bé? Bua, bua, bua

Joana quan està cansada, s'enrabia i no vol fer les coses que toquen
en cada moment, plora i plora i entre plor i plor i sanglotant
pregunta: "Bua, bua, bua. M'estic portant bé? Bua, bua, bua".
Nosaltres li contestem "doncs, ara mateix molt bé no perquè no deixes
de plorar". I ella encara s'enrabia més i continua plorant i dient
"Sí, sí, sí, bua, bua, bua, bua". Després torna a fer la mateixa
pregunta "Bua, bua, bua. M'estic portant bé?". Nosaltres li contestem
el mateix i ella torna a preguntar-ho de nou. I així fins que ella (al
cap d'un minut o de mig hora) es despista en alguna cosa i s'acaba la
tossuderia.

Sense pietat

Joana encara no té clar que quan algú està mal·lalt i no té fam no se
li ha de fer menjar. L'altre dia Biel no tenia ganes de menjar perquè
ho vomitava tot i ella, com que encara no ho entén això, no deixava de
dir-li: "Menja Biel! Menja! Menja! Mira Papà no menja! Has de menjar
perquè si no no et faràs fadrí". I encara que jo li explicava que no
havia de menjar perquè després ho vomitava ella insistia: "No menja
Papà! Mira!". Aquesta xiqueta encara no té pietat.

T'ha caigudo el toballón

Una nit mentre sopàvem Pili es va alçar de la cadira i li va caure el
toballó. Joana es va adonar i va dir: "t'ha caigudo el toballón". De
moment, li encanta parlar en castellà i a nosaltres ens fa riure amb
les seues adaptacions.