Traent mocs

Una setmana després d'arribar a casa Joana ja té mocs. Suposem que és Biel el que li'ls passa però també podem ser nosaltres. La qüestió és que Biel no va tindre mocs fins als 6 mesos o més i Joana ja en té. Per això l'aparell per traure-li els mocs ("sacamocos") no s'atura i va del seu nas a la pica del bany (per netejar-lo) i de la pica al seu nas. Sembla mentida que una persona de tres setmanes de vida puga tindre dins eixes quantitats de mocs. Al principi és com una tortura però quan després notes que respira millor és un descans per a ella i per a nosaltres.

Durant les nits, almenys una vegada, també l'hem de traure els mocs. Per a ella i per a nosaltres és una tortura momentània i després ve la calma mentre mama amb el nas ben net.

Dues vegades (o tres) cada nit

Han passat dues setmanes i Joana només es desperta dues vegades (o tres) cada nit. Tot un plaer. El que es desperta quan no toca últimament és Biel. Un dia es va despertar a les 5.30 i volia esmorzar. El vaig enredar un poc però vam acabar anant a esmorzar quan eren les 6 h. Un altre dia també es va aixecar A les 8 h ja ho teníem tot fet i podíem gaudir de tot un dia per davant.

3,280 kg i 49 cm

Joana va nàixer amb 3.280 kg i 49 cm al cap de 15 dies ja pesa 3.770 kg i mesura 52 cm. Quan són menuts van a un ritme de creixement espectacular. Sembla mentida que una cosa tan menuda puga menjar tant

i tantes vegades.

Un altre viatge sense eixir de casa

Tindre a Joana a casa és com un gran viatge. Igual que va passar amb Biel quan era més menut. Tota la feina, les atencions, les preocupacions que tenim amb Joana són equivalents a un gran viatge dins de casa i dins nostre. I dins de Biel també, perquè ell també es preocupa i para conte de Joana. Els tres estem fent un gran viatge, una gran aventura.

Avís de lumbàlgia

Després de tres nits a l'Hospital General (amb les seues butaques per als acompanyants) he tingut un avís de lumbàlgia. Només ha sigut això, un avís, però Pili s'ha preocupat perquè es veia vindre una feinadaamb un malalt (jo) i Biel i Joana.

Segona nit bona de Pili

Aquesta passada nit Pili ha aconseguit dormir un poc més. Joana es desperta per mamar però quan acaba s'adorm i Pili pot dormir. L'únic problema és que això ho fa cada hora o cada dos hores.

Bolquers, una altra vegada

Des que està Joana a casa la borsa del fem s'ha duplicat. Ja no recordava que durant les primeres setmanes cada dia es gasten una mitjana de deu bolquers.

Al registre civil

En quatre anys el registre civil ha canviat una barbaritat. De lloc, de personal i d'amabilitat. Enguany ha sigut un plaer anar a registrar a Joana. Abans d'entrar he telefonat a un company (Carles) per assegurar-me de com s'escrivia Joana i evitar errades que després són per a tota la vida.

La mare que la va parir

El dissabte 26, després de dinar a casa de Mati i Francis una torrada de carn i embotit i no deixar de menjar fins a les 6 de la vesprada, Pili i jo teníem entrades per al concert de Miquel Gil i l'Orquestra Àrab de Barcelona al Teatre de Benicàssim. Vam deixar a Biel amb mons pares i ens vam anar cap a Benicàssim amb temps de sobra per sopar. Només arribar i al baixar del cotxe Pili es va adonar que portava banyats els pantalons. Vam comprovar que no fos aigua o que ella s'havia assegut en alguna cadira/banc banyats i ens vam anar cap a l'Hospital General. Allí vam estar 1,5 hores i i van dir a Pili que el coll de l'úter encarano estava dilatant. Els temps suficient perquè no puguerem sopar abans del concert i que ens perderem la meitat del concert. Vam gaudir de la segona part.

Al dia següent a les 8 del matí Pili va començar contraccions molt lleugeretes però que ens indicàvem que allò ja es movia. Vam desdeiunar i Pili es va dutxar. Després vam agafar el cotxe i vam anar cap a l'Hospital General.

Després de 3 hores de matí i 5 de vesprada, amb un paronet 0planificar per dinar a l'habitació) Joana va eixir a aquest món a les 20.20 h i va pesar 3,280 quilos. Va medir 49 cm. Quan Pili va fer eixir a Joana i la van posar damunt d'ella vaig començar a plorar com un descosit. Tant plorave queles llàgrimes no em deixàven veure quasi res. Ere com un xaparró. Al cap d'uns minuts ja s'havien eixugat les llàgrimes i mentre a Pili li cosien el tallet del cony jo anava a visitar a Joana a l'altra punta del paritori. Ere molt menuda però de seguida, abans d'eixir del paritori, ja s'havia enganxat a la mamella de sa mare.

El meconi va estar eixint durant alguns dies. Cada vegada anava aclarint-se la caca fins convertir-se en una diarrea continua, habitual i no preocupant.

A casa Pili, sobretot, i jo estem un poc KO perquè Joana encara no sap que quan està fosc és hora de dormir i quan és de dia també (per a ella) però menys. Ja ho dependrà.

Ara dormen tots, els tres, menys jo, que volia deixar constància de Joana.