Joana ja en té 4

Joana ja té 4 anys i ja és fadrina. Bé, abans ja ere fadrina i ara és
més fadrina encara. Ho fa tot més ràpid i més bé que el tete (segons
ella) i a més el tete s'enreda molt i fa les coses com un bebé (segons
ella també). Tindre quatre anys et dona la possibilitat de
comportar-te com una fadrina, però també de cridar i plorar per
demanar les coses quan et canses de ser fadrina o de molestar i
emprenyar al germà quan t'avorreixes.

Malita sea!

Ahir Joana es va despertar amb un "malita sea!". Va ser divertit.
Després Biel li va preguntar si sabia el que volia dir. Ella va tornar
a dir "malita sea!". Com que això li va semblar que feia gràcia
després va afegir "muy interesante". I va encertar perquè també ens va
fer gràcia que una xiqueta menuda com ella digués això.

Fadrina per tirar coets

El segon dissabte de Magdalena Joana, com que ja no tenia bombetes, va
pillar un coet chino del terra i li va demanar a Biel foc. Ell com que
li ho va demanar tantes vegades (segons la seua versió) es va fartar i
li'l va encendre amb la seua metxa i ella el va tirar. Quan jo em vaig
assabentar, vaig renyir a Biel i després li vaig preguntar a ella què
havia passat amb el coet que duia a la mà i ella em va dir que li
havia donat foc Biel i que ja era prou fadrina per tirar coets.

Sinocente

Anit Biel i Joana van veure un capítol de Bob Esponja que anava sobre
el dia dels inocents i us podeu imaginar totes les bromes que es van
fer entre Bob Esponja, Patricio i els altres personatges. Abans de
sopar Joana i Biel van començar fer-se bromes per veure si l'altre
picava. Per exemple, Biel li deia a Joana: "Mira darrere teu, hi ha un
cocodril" (o una sargantana, o una panerol·la). Joana mirava i ell li
deia: "Inocente, inocente". Després Joana ho provava amb Biel, ell no
picava, però ella li deia igualment: "Sinocente, sinocente".

Vull anar a "escuela"

Aquests dies Joana està una mica estranya. Té mal de panxa, fa la caca
blaneta i no té fam. Però té ganes de jugar i igualment. Ahir, mentre
Pili i jo parlàvem de si anar al metge o no i de si portar-la a escola
o no, ella va començar a dir que ella es trobava bé, que no estava
mala i que volia anar a la "escuela". "Jo vull anar a escuela, jo vull
anar a escuela", deia quasi plorant i amb un to de llàstima.
En uns mesos ha passat de no voler saber res de l'escola (setembre,
octubre i novembre) a tindre quasi addicció a l'escola.

M'estic portant bé? Bua, bua, bua

Joana quan està cansada, s'enrabia i no vol fer les coses que toquen
en cada moment, plora i plora i entre plor i plor i sanglotant
pregunta: "Bua, bua, bua. M'estic portant bé? Bua, bua, bua".
Nosaltres li contestem "doncs, ara mateix molt bé no perquè no deixes
de plorar". I ella encara s'enrabia més i continua plorant i dient
"Sí, sí, sí, bua, bua, bua, bua". Després torna a fer la mateixa
pregunta "Bua, bua, bua. M'estic portant bé?". Nosaltres li contestem
el mateix i ella torna a preguntar-ho de nou. I així fins que ella (al
cap d'un minut o de mig hora) es despista en alguna cosa i s'acaba la
tossuderia.

Sense pietat

Joana encara no té clar que quan algú està mal·lalt i no té fam no se
li ha de fer menjar. L'altre dia Biel no tenia ganes de menjar perquè
ho vomitava tot i ella, com que encara no ho entén això, no deixava de
dir-li: "Menja Biel! Menja! Menja! Mira Papà no menja! Has de menjar
perquè si no no et faràs fadrí". I encara que jo li explicava que no
havia de menjar perquè després ho vomitava ella insistia: "No menja
Papà! Mira!". Aquesta xiqueta encara no té pietat.