Joana ha aprés a afegir "home" a les paraules que diu i ara no deixa de posar un "home" cada dos per tres. Així es capaç de dir: "home, no cal, no home, home, no home. Que no home". I resulta un poc pesat. En fi, ja li passarà.
divendres, 26 de novembre del 2010
dimecres, 24 de novembre del 2010
Ta finet!
Cada vegada que m'afaito la barba Joana es dona conte ben aviat i em diu: "ta finet!". I Jo li dic: "sí, està finet. Em dones un bes?". I ella sempre que diu que sí perquè no li pica.
dijous, 18 de novembre del 2010
No home!
A Joana li agrada moltíssim dir "no home!", "sí home1" o simplement
"home!". De qui haurà copiat aquesta expressió tan poc infantil? És
nostra, dels grans. I la repetim tant que ells, els menuts, en el seu
afan imitador la gasten ja com si fos seua.
"home!". De qui haurà copiat aquesta expressió tan poc infantil? És
nostra, dels grans. I la repetim tant que ells, els menuts, en el seu
afan imitador la gasten ja com si fos seua.
divendres, 12 de novembre del 2010
Mira papà. Mira mamà
Joana quan anem pel carrer caminant i ella corre i salta moltes
vegades ens diu "mira papà o mira mamà" i després pega un salt i torna
a dir-nos "mira papà" i torna a saltar. I així ho fa fins a 20 o 30
vegades.
vegades ens diu "mira papà o mira mamà" i després pega un salt i torna
a dir-nos "mira papà" i torna a saltar. I així ho fa fins a 20 o 30
vegades.
dilluns, 8 de novembre del 2010
Avant?
A Joana, quan anem d'excursió i caminem per la muntanya, li agrada
moltíssim baixar camins i pistes i anar darrere de Biel i Pere que són
els que més corren i cada corba, cruïlla de camins o quan se li
acudeix ens pregunta: "Avant?" i nosaltres li contestem: "Avant". i
torna a baixar tota contenta i corrent.
moltíssim baixar camins i pistes i anar darrere de Biel i Pere que són
els que més corren i cada corba, cruïlla de camins o quan se li
acudeix ens pregunta: "Avant?" i nosaltres li contestem: "Avant". i
torna a baixar tota contenta i corrent.
dijous, 21 d’octubre del 2010
Mas de Noguera 2010
Joana va xalar moltíssim al Mas de Noguera
(http://www.masdenoguera.coop) sobretot amb els gatets que hi havia
quasi amb només uns mesos de vida i que corrien entre les seues cames
i es deixaven tocar. Tots es deixaven tocar, els grans i els menuts.
Ella els agafava, cridava de contenta i els portava a una caixa, allí
els portava menjar i aigua i ells tornaven a eixir.
(http://www.masdenoguera.coop) sobretot amb els gatets que hi havia
quasi amb només uns mesos de vida i que corrien entre les seues cames
i es deixaven tocar. Tots es deixaven tocar, els grans i els menuts.
Ella els agafava, cridava de contenta i els portava a una caixa, allí
els portava menjar i aigua i ells tornaven a eixir.
Mar i Neus la van cuidar moltíssim i van seure sempre al seu costat a
l'hora dels menjars.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Plorant a l'autobús de La Lluna
Joana ja no va a La Lluna en l'autobús 6 (el de Benadresa) ara ja va
en l'autobús de La Lluna i des del principi anava molt contenta. Però
des de fa uns dies, quan puja cada matí a l'autobús li ha donat per
plorar i demanar per mi o per la mama i plorar. Diuen que plora fins
que arriba a l'escoleta i allí veu a Isabel i es posa contenta. No li
deu agradar alguna cosa de l'autobús? No ho se. Quan baixa en
l'autobús des de La Lluna no plora.
en l'autobús de La Lluna i des del principi anava molt contenta. Però
des de fa uns dies, quan puja cada matí a l'autobús li ha donat per
plorar i demanar per mi o per la mama i plorar. Diuen que plora fins
que arriba a l'escoleta i allí veu a Isabel i es posa contenta. No li
deu agradar alguna cosa de l'autobús? No ho se. Quan baixa en
l'autobús des de La Lluna no plora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)