Un dia de febre

Aquesta setmana Joana va estar un dia fotuda. Va tindre febre i va fer tres caques impressionants. No sabem què serà i Susana (la pediatra) tampoc ho sap. Poden ser les dents, que no va fer caca durant dos dies, la calor, un virus o alguna cosa que li ha parat malament a la panxa.

Ha estat un dia amb mons pares i el dia següent ja ha anat a Picarol.

El paper del vàter

Fa uns dies Joana va arribar amb el seu pas (lent però continu) fins el vàter i amb silenci (d'entreteniment) va desembolicar quasi tot el paper higiènic. Vam cridar a Biel perquè veiés què havia fet Joana i per recordar-li que ell quan era com ella també va fer això i ell li va dir a Joana amb el mateix to que utilitzem nosaltres: "Joaneta, això no es fa. Tu veus què has fet?. Això no ho tornes a fer, eh? No, això no es fa."

Anant a per Biel

Joana s'ho passa molt bé anant a recollir a l'escola a les 5h. Tots els seus amics i amigues s'acosten al carret i li toquen la cara, les mans, els braços, els peus i ella els respon a tots amb alegria, aplaudint i amb un somriure meravellós.

Quasi no plora a Picarol

Hui quan he deixat a Joana a Picarol s'ha abraçat a María Ángeles i s'ha quedat tranquil·la fins que ha sentit el adéu que li he dit i s'ha posat a plorar. Demà no ho faré però potser serà d'una altra manera.

Menjant amb la forquilla

A Joana ja li agrada que li donem la forquilla amb el menjar i ella s'ho posa a la boca. Després deixa la forquilla a la taula perquè li posem més menjar. Quan es cansa de fer-ho així també ens demana que vol punjar ella i acaba tota empastifada. La taula no acaba millor.

És difícil dir algun menjar que no li agrade. Ara que comença la calor sempre tenim cireres i li encanten. La pera també. I la poma.

Ja camina

Des d'ahir (25 de maig) Joana ja camina tota sola. Amb certa inseguretat però quan cau posa les mans i els genolls i es torna a aixecar. Va començar amb el carret de casa pel passadís i a tota velocitat. Xocant contra portes, radiadors i parets. Després d'uns dies ja arriba des d'on tenim la tele fins el bany, recolzant-se un moment en algun radiador pel camí. Uns deu metres.

A les placetes també li agrada anar tota sola.

Plorant des de l'autobús

Hui Joana s'ha posat plorar només pujar a l'autobús (el 6). Potser ja sap que eixe autobús l'apropa a Picarol i no li agrada gens. Encara la deixem cada dia plorant però es veu que després s'ho passa molt bé i està molt divertida.