Baixant el somier del bres

Joana ja es posa dempeus ella sola i hem hagut de baixar el somier del bres per evitar que caiga fora. Li encanta estar dempeus i gatejar. En qüestió de setmanes caminarà.

Miquel de la mel

Hem estat a Barcelona visitant a Miquel. Aquesta vegada només hem estat una nit. Cada vegada que Biel li diu a Miquel "Miquel de la mel" Miquel li contesta "Bielet del sucret" i així poden estar replicant-se unes quantes vegades. Miquel és com un tiet per a Biel.

S'ha posat molt content quan Miquel li ha comprat dos gormitis i a més a més de la sèrie III.

Joana, damunt del seu carret o al braç, s'ha portat la mar de bé i s'ho ha passat molt bé també. Miquel diu que és com Pili.

El dissabte vam dinar a un restaurant del barri de Sant Andreu que està dins d'una casa modernista que han restaurat. És ampli i còmode. Vam dinar molt bé i Joana ha estat dormint tot el dinar. Després de dinar vam pasetjar pel Raval i pel barri gòtic (com altres vegades). Vam sopar a casa de Miquel i Biel, derrotat, es va adormir al sofà només es va menjar la fruita.

Al dia següent vam veure una exposició al CCCB sobre les ciutats xineses i els seus canvis i una altra de dracs, gegants i cabuts fets per centres escolars de Barcelona.

De peu

Joana ja es posa de peu tot sola. S'arrima a una cadira o al sofà es posa de genolls i després de peu. I tot per agafar els gormiti de Biel. Li fa més convoi aquests monstres de la natura de Biel que els joguets més infantils.

Mitja jornada a la feina i mitja jornada a casa

Des de fa dues setmanes vaig a treballar mitja jornada i l'altra mitja estic cuidant més a Joana i Biel.

Joana és un encant perquè tots els dies està contenta quan es desperta. Biel no sempre es desperta content i té dies amb alguna manieta amb l'esmorzar i l'entrepà però en la majoria dels dies tot és molt fàcil.

Tres dies a la setmana esmorzem junts Biel, Joana i jo, porto a Biel a escola (els altres dos dies el porta Pili) i després porto a Joana amb mons pares. D'allí vaig a la feina amb el trenet (com li diuen mons pares al TRAM) i després torno a per Joana i vaig cap a casa. De camí compro alguna verdura i alguna fruita que faça falta i el pa.

Quan arribo a casa faig el dinar i espero a Pili amb Joana. De vegades es dorm abans que arribe ella i de vegades no. Adoro els dies que hi ha alguna cosa de sobres a la nevera perquè eixe dia no he de pensar què fer per dinar.

Joana està sempre contenta (menys hui, que no se què li ha passat) i quan faig el dinar rosega un poc de pa. Quan es cansa l'agarro al bracet i acabo el dinar amb ella al braç.

Gatejant pel passadís

Joana ja gateja pel passadís i va darrere nostre quan ens anem prop d'on està ella. A Biel li fa gràcia. Ahir va arribar al vàter perquè era allí on estàvem nosaltres (Biel i jo).

Plorant amb la iaia

Els primers dies quan vaig portar a Joana amb mons pares me'n anava amb pena perquè la deixava plorant. Al cap d'uns dies vam canviar d'estratègia i mon pare m'esperava a la parada del TRAM i agafava el carro amb ella i la portava a casa on l'esperava ma mare amb la farineta de fruites.

Així ella no plora, s'ho passa millor i mons pares (i jo) no ho passen tan malament.

Bany amb Biel

Joana ja es banya amb Biel però només una estona. Després Biel continua tot sol amb els seus joguets. Al principi a Biel li feia molt de convoi però ara ja es cansa perquè ella només fa que voler arrapar-lo i agarrar els seus joguets.

Ella està feliç a l'aigua i no deixa d'esquitxar i menejar el cap i les mans.