Marino y mujer

Joana estava jugant a celebrar casaments entre dos playmobils i com
que algú més gran de l'escola li havia ensenyat les paraules finals
dels casaments, ella no deixava de repetir el que ella havia entés:
"... y yo os declaro marino y mujer. Ya os podéis besar". Nosaltres
ens vam riure i li vam explicar que no ere "marino" sinó "marido" però
ella no va fer cas i tornava a repetir: "... y yo os declaro marino y
mujer. Ya os podéis besar", "... y yo os declaro marino y mujer. Ya os
podéis besar".

Bruixes 3

Bruixes 2

Bruixes 1

Una peli sense cap ni peus

Després d'una de les moltes preguntes de Biel sobre l'argument d'Alvin
i las ardillas, Pili li respon: "eixa pel·lícula no té ni cap ni
peus". Jona es queda mirant a Biel i li diu: "La Mamà té raó perquè
les pelis no tenen ni cap ni peus."

Al papà ja no li cal menjar tant

Dins de la conversa d'un sopar, Joana em va sorprendre l'altre dia
contestant a Biel, que no es volia acabar la seua ració de menjar: "Al
papà no li cal menjar tant perquè ja no ha de créixer més, però tu i
jo sí". Amb quatre anys és conscient que han de fer-se grans i créixer
i fer-se forts. Instint de supervivència? No ho se, però en una frase
em va deixar pensatiu i major, molt més major que ells dos.

Ha tornat al zero

Joana s'ha adonat que hi ha una agulla als rellotges que dona voltes i
cada cert temps passa pel mateix lloc, per a ella eixe lloc és el
zero. Biel li explica, aquesta vegada amb bona intenció, que eixa
agulla és la dels segons i que no és la de les hores. Ella no li fa
cas, per a ella això no és important perquè ha fet una descoberta tota
sola i pensa que el seu germà només vol que llevar-li mèrits.