Una peli sense cap ni peus

Després d'una de les moltes preguntes de Biel sobre l'argument d'Alvin
i las ardillas, Pili li respon: "eixa pel·lícula no té ni cap ni
peus". Jona es queda mirant a Biel i li diu: "La Mamà té raó perquè
les pelis no tenen ni cap ni peus."

Al papà ja no li cal menjar tant

Dins de la conversa d'un sopar, Joana em va sorprendre l'altre dia
contestant a Biel, que no es volia acabar la seua ració de menjar: "Al
papà no li cal menjar tant perquè ja no ha de créixer més, però tu i
jo sí". Amb quatre anys és conscient que han de fer-se grans i créixer
i fer-se forts. Instint de supervivència? No ho se, però en una frase
em va deixar pensatiu i major, molt més major que ells dos.

Ha tornat al zero

Joana s'ha adonat que hi ha una agulla als rellotges que dona voltes i
cada cert temps passa pel mateix lloc, per a ella eixe lloc és el
zero. Biel li explica, aquesta vegada amb bona intenció, que eixa
agulla és la dels segons i que no és la de les hores. Ella no li fa
cas, per a ella això no és important perquè ha fet una descoberta tota
sola i pensa que el seu germà només vol que llevar-li mèrits.

En bicicleta sense rodetes

Joana ja va en bicicleta sense les rodes menudes. Una vesprada
(5/09/2012) li vam preguntar si llevàvem les rodetes i ella va dir que
sí, al cap d'uns minuts em va dir que no l'agafés que ja sabia ella.
Resultat després d'un hora i alguna caiguda sense conseqüències ja es
passejava pel nostre carrer. Al cap de dos dies vam anar els quatre en
bicicleta de Benicàssim al Voramar i tornar i ella va pedalejar més
que ningú (la seua bici és la més menuda). Ara ja hem passat a una
bici una mica més gran (que, com la primera, abans també ere de Biel)
i ja no li costa tant d'avançar i un dia tornarem a Benicàssim.

Amb patinet

Joana s'està passant l'agost anant amb patinet a totes parts. Té perícia amb ell encara que és perillós pels cotxes que hi ha a Ares ara a l'estiu. Ella està molt contenta i el patinet li dona velocitat i comoditat.

Ajudant, ajudant, ajudant

Ahir de vesprada Joana em va ajudar a guardar els plats, els casos i les paelles, a partir un pollastre a trossos i a preparar un caldo. I després encara tenia més ganes d'ajudar a més coses. A tot volia ajudar-me. "Vull ajudar-te a tot el que tu fas" em deia.

Por qué me miras?

Quan Joana està enfadada, cansada o les dues coses baixa el cap, mira
en terra i de vegada en quan puja el cap i ens mira amb cara de pomes
agres. En alguna d'eixes pujades de cap diu en el seu castellà
correctíssim "por qué me miras?". Ningú li contesta. Ella baixa el cap
i continua enfadada.