Ha tornat al zero

Joana s'ha adonat que hi ha una agulla als rellotges que dona voltes i
cada cert temps passa pel mateix lloc, per a ella eixe lloc és el
zero. Biel li explica, aquesta vegada amb bona intenció, que eixa
agulla és la dels segons i que no és la de les hores. Ella no li fa
cas, per a ella això no és important perquè ha fet una descoberta tota
sola i pensa que el seu germà només vol que llevar-li mèrits.

En bicicleta sense rodetes

Joana ja va en bicicleta sense les rodes menudes. Una vesprada
(5/09/2012) li vam preguntar si llevàvem les rodetes i ella va dir que
sí, al cap d'uns minuts em va dir que no l'agafés que ja sabia ella.
Resultat després d'un hora i alguna caiguda sense conseqüències ja es
passejava pel nostre carrer. Al cap de dos dies vam anar els quatre en
bicicleta de Benicàssim al Voramar i tornar i ella va pedalejar més
que ningú (la seua bici és la més menuda). Ara ja hem passat a una
bici una mica més gran (que, com la primera, abans també ere de Biel)
i ja no li costa tant d'avançar i un dia tornarem a Benicàssim.

Amb patinet

Joana s'està passant l'agost anant amb patinet a totes parts. Té perícia amb ell encara que és perillós pels cotxes que hi ha a Ares ara a l'estiu. Ella està molt contenta i el patinet li dona velocitat i comoditat.

Ajudant, ajudant, ajudant

Ahir de vesprada Joana em va ajudar a guardar els plats, els casos i les paelles, a partir un pollastre a trossos i a preparar un caldo. I després encara tenia més ganes d'ajudar a més coses. A tot volia ajudar-me. "Vull ajudar-te a tot el que tu fas" em deia.

Por qué me miras?

Quan Joana està enfadada, cansada o les dues coses baixa el cap, mira
en terra i de vegada en quan puja el cap i ens mira amb cara de pomes
agres. En alguna d'eixes pujades de cap diu en el seu castellà
correctíssim "por qué me miras?". Ningú li contesta. Ella baixa el cap
i continua enfadada.

Què mala vida tinc!

Ahir Joana es va assabentar que no havia pogut veure a la seua amiga
Lídia i amb cara trista i ploriquejant va dir: "què mala vida tinc,
no podré veure a Lídia". Teatro, la vida es puro teatro..

És molt avorrit

Joana aquest matí li ha pegat al germà (Biel) perquè li estava
guanyant una carrera de forma injusta. La carrera consistia en veure
qui arribava primer a la cuina per desdejunar. Biel s'estava vestint
pel camí i això no es pot fer. Després ha arribat el moment d'aclarir
el que ha passat i s'ha decidit (bé, jo he decidit) que Joana havia de
disculpar-se a Biel i aquest no tornar a vestir-se pel camí. Joana ha
començat a fer morros i ha dit que "això de disculpar-se és molt
avorrit". Avorrit o no a tots ens costa molt demanar disculpes. Es veu
que tindre alt l'orgull és molt "divertit" i rebaixar-lo és molt
"avorrit".