divendres, 12 de novembre del 2010

Mira papà. Mira mamà

Joana quan anem pel carrer caminant i ella corre i salta moltes
vegades ens diu "mira papà o mira mamà" i després pega un salt i torna
a dir-nos "mira papà" i torna a saltar. I així ho fa fins a 20 o 30
vegades.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Avant?

A Joana, quan anem d'excursió i caminem per la muntanya, li agrada
moltíssim baixar camins i pistes i anar darrere de Biel i Pere que són
els que més corren i cada corba, cruïlla de camins o quan se li
acudeix ens pregunta: "Avant?" i nosaltres li contestem: "Avant". i
torna a baixar tota contenta i corrent.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Mas de Noguera 2010

Joana va xalar moltíssim al Mas de Noguera
(http://www.masdenoguera.coop) sobretot amb els gatets que hi havia
quasi amb només uns mesos de vida i que corrien entre les seues cames
i es deixaven tocar. Tots es deixaven tocar, els grans i els menuts.
Ella els agafava, cridava de contenta i els portava a una caixa, allí
els portava menjar i aigua i ells tornaven a eixir.

Mar i Neus la van cuidar moltíssim i van seure sempre al seu costat a
l'hora dels menjars.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Plorant a l'autobús de La Lluna

Joana ja no va a La Lluna en l'autobús 6 (el de Benadresa) ara ja va
en l'autobús de La Lluna i des del principi anava molt contenta. Però
des de fa uns dies, quan puja cada matí a l'autobús li ha donat per
plorar i demanar per mi o per la mama i plorar. Diuen que plora fins
que arriba a l'escoleta i allí veu a Isabel i es posa contenta. No li
deu agradar alguna cosa de l'autobús? No ho se. Quan baixa en
l'autobús des de La Lluna no plora.

divendres, 8 d’octubre del 2010

Paraigua

Aquest matí plovia un poc i Joana volia agarrar el paraigua. Biel no
l'ha agarrat perquè sinó en arribar a l'escola hem de recollir-lo
nosaltres i he pensat que si ell no el tenia Joana es conformaria.
Doncs no. Ha estat plorant i cridant PARAIGUA durant uns 15 minuts que
se m'han fet molt llargs, com si fossin 30. Mentre esperàvem l'autobús
de La Lluna s'ha calmat, s'ha menjat una rueta de pernil dolç i ja
està. Què cabuda és! de vegades.

divendres, 24 de setembre del 2010

Jo gan

Joana és gran sempre, quan es vesteix, quan menja, quan fa pipi, quan
corre, quan dorm.... Almenys, això és el que ella diu moltes vegades
al dia. Quan algú nomena la paraula menuda o menut ella sempre respon:
"jo gan". I nosaltres li contestem que sí que lla és gran com el tete.

dimecres, 8 de setembre del 2010

Jugant amb Biel

Joana ja busca i persegueix a Biel per jugar amb ell i no tan sols per fer-li la punyeta. Ballen, canten i salten junts i els dos s'ho passen bé.