dijous, 21 de gener del 2010

A la neu per Ahín

Vam estar per Ahín jugant amb la neu i Joana també xalar molt. No va
voler posar-se els guants i les mans se li van quedar gelades però es
va divertir molt.

Com fa el gat?

Per a Joana tots els animals fan el mateix soroll. "Com fa el gat?" i
ella contesta: "grrrrr". "Com fa el gos?" i ella contesta "grrrr".
"Com fa el bou?" i ella contesta "grrrr". I així tots els animals.

Com és Joana?

Quan li preguntem a Joana: "com és Joana?" ella sempre contesta:
"guapa". Li ho hem ensenyat perquè és divertit però ella cada vegada
ho diu més convençuda.

divendres, 1 de gener del 2010

Els dos amb otitis

Els dos (Biel i Joana) tenen otitis i Biel ha dit: "és clar, com que
som germans tenim les mateixes mal·lalties". Je, je.
Esperem que aquesta "profecía" no es faça real d'ara endavant.

dissabte, 19 de desembre del 2009

Berenars a les cases

El dia 7 de desembre vam estar menjant xocolota per berenar a casa de Mati. Què bó! Ens ho vam menjar tot. Joana el va tastar i li va agradar però no tant. Abans de berenar van jugar i veure tots els voltants de la casa i vam ajudar a Matí a llançar unes branques de fulles de taronger als conills.
Eixa mateixa setmana (el divendres) van vindre Manel i Pere a berenar a casa. Després de berenar van estar baix jugant una estona fins que Manel va demanar si podíem posar la tele. Vam posar una pel·lícula "Asterix i Obelix": Asterix i els vikings. Els va agradar a tots.
Després d'una setmana hem tornat a berenar junts a casa de Merxe i Germà. Aquesta vegada han menjat uns sanvitxos, suc de mandarina i
gusanitos. I per als grans unes cerveses, vi i truita de patata. Els menuts han estat jugant a buscar un lloc secret on fer plans fins que s'ha fet hora de veure els Gormiti a la tele. 
No han estat molt atents perquè tenien moltes ganes de jugar. Mentre Marc i Andreu estaven a casa de Lledó.

diumenge, 13 de desembre del 2009

Com fa el gos? Com fa el gat?

Cada vegada que li preguntem a Joana com fa el gos o com fa el gat o la gallina o qualsevol animal, ella contesta sempre amb el mateix soroll gutural: ggrrrrr. Per dins supose que a ella li semblaran diferents però per a nosaltres tots els animals fan igual. És divertit sentir-la fer eixe soroll.

Ja no plora de matí

Joana ja no plora quan la deixo a La Lluna. El que sí que fa és abraçar-se a Isabel mentre jo me'n vaig a la feina.