Com fa el gos? Com fa el gat?

Cada vegada que li preguntem a Joana com fa el gos o com fa el gat o la gallina o qualsevol animal, ella contesta sempre amb el mateix soroll gutural: ggrrrrr. Per dins supose que a ella li semblaran diferents però per a nosaltres tots els animals fan igual. És divertit sentir-la fer eixe soroll.

Ja no plora de matí

Joana ja no plora quan la deixo a La Lluna. El que sí que fa és abraçar-se a Isabel mentre jo me'n vaig a la feina.

Pujant escales cap a la cuina

Aquest matí mentre Biel i jo desdejunàvem a la cuina i Joana dormia (o això pensava jo) he sentit com un sorollet per les escales i he anat

per veure si Joana s'havia despertat perquè quan es desperta plora un poc o remuga i quan he eixit a la porta i he mirat cap a les escales he vist que Joana s'havia despertat i estava pujant les escales (i ja havia arribat al primer replà). I tot això sense fer cap soroll. M'he portat un ensurt perquè fins ara em deixava la porta oberta per sentir-la remugar quan es desperta però a partir d'ara haurem de posar alguna barrera per la porta d'eixir a les escales.

Biel això de baixar (o pujar) escales tot sol sense fer soroll després de despertar-se ho va fer cap als dos anys, un dia d'estiu a Ares, després de la migdiada. Ja diuen que els segons fills es crien més aspavilats. I tant!

La pilila de Biel (i la meua)

A Joana li agrada molt la pilila de Biel. Quan el veu despullat sempre s'en va cap a la pilila per estirar-la i Biel que ja ho sap cada vegada es despulla davant d'ella amb més precaució. Jo també practico la precaució davant d'ella perquè també tinc al cap un dia que me la va agafar i em va fer molt de mal. Com que és un apèndix que penja ella deu pensar que es per a estirar.

La Lluna i la diarrea

Joana torna a anar a l'escola infantil. Ara a La Lluna. Després d'un
mes i pico sense anar i com que hem canviat d'escola ara torna a
plorar cada dia, però després Isabel (la seua mestra) ens conta que
s'ho passa bé. És millor pensar que no ens enganyen i tampoc hi ha
motiu, tat?. Li agrada més jugar al pati que estar dins de classe.
També torna amb l'autobús, com feia Biel quan ere menut.
Des de fa uns dies té diarrea i li diem a Isabel que li donen dieta
astringent. Ja veurem i esperem que no li dure molt. Ahir la caca se
li va eixir del bolquer i li corria pel camal del pantaló fins el
terra. Ella ballava i tocava les palmes.

La mamella de Gala

Després de passar pel Museu de Dalí a Figueres i quan anàvem camí de Girona amb el cotxe Joana duia el fullet informatiu del museu a la mà i quan va veure el retrat que Dalí li va fer a Gala on mostra un pit. En veure'l ella es va amorrar al fullet i va començar a xuclar. No eixia res de llet, és clar, però Biel, Pili i jo ens vam riure una bona estona.

Papa, ama, abua, hola i tete

Joana ja sap dir papa, ama, abua, hola i tete. Ara no recordo Biel a la seua edat el que deia. Ho hauré de mirar.