Un dia, mentre compràvem a Mercadona, Joana va veure uns conillets de
xocolata (que ja vaig veure l'any passat per Pasqua) i ella va dir que
els compraríem per a la propera festa. Un per a ella, un per al tete,
un per a la mamà i un per al papà. Jo li vaig dir: "molt bé, ala anem
a continuar". I ella em va contestar: "Sí papà sí, però
tranquil·litat, tranquil·litat", movent les palmes de les mans a poc a
poc en direcció cap a mi. Vaig riure molt i li vaig fer un bes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada