Aquest matí plovia un poc i Joana volia agarrar el paraigua. Biel no
l'ha agarrat perquè sinó en arribar a l'escola hem de recollir-lo
nosaltres i he pensat que si ell no el tenia Joana es conformaria.
Doncs no. Ha estat plorant i cridant PARAIGUA durant uns 15 minuts que
se m'han fet molt llargs, com si fossin 30. Mentre esperàvem l'autobús
de La Lluna s'ha calmat, s'ha menjat una rueta de pernil dolç i ja
està. Què cabuda és! de vegades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada