Els primers dies quan vaig portar a Joana amb mons pares me'n anava amb pena perquè la deixava plorant. Al cap d'uns dies vam canviar d'estratègia i mon pare m'esperava a la parada del TRAM i agafava el carro amb ella i la portava a casa on l'esperava ma mare amb la farineta de fruites.
Així ella no plora, s'ho passa millor i mons pares (i jo) no ho passen tan malament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada