El dissabte 26, després de dinar a casa de Mati i Francis una torrada de carn i embotit i no deixar de menjar fins a les 6 de la vesprada, Pili i jo teníem entrades per al concert de Miquel Gil i l'Orquestra Àrab de Barcelona al Teatre de Benicàssim. Vam deixar a Biel amb mons pares i ens vam anar cap a Benicàssim amb temps de sobra per sopar. Només arribar i al baixar del cotxe Pili es va adonar que portava banyats els pantalons. Vam comprovar que no fos aigua o que ella s'havia assegut en alguna cadira/banc banyats i ens vam anar cap a l'Hospital General. Allí vam estar 1,5 hores i i van dir a Pili que el coll de l'úter encarano estava dilatant. Els temps suficient perquè no puguerem sopar abans del concert i que ens perderem la meitat del concert. Vam gaudir de la segona part.
Al dia següent a les 8 del matí Pili va començar contraccions molt lleugeretes però que ens indicàvem que allò ja es movia. Vam desdeiunar i Pili es va dutxar. Després vam agafar el cotxe i vam anar cap a l'Hospital General.
Després de 3 hores de matí i 5 de vesprada, amb un paronet 0planificar per dinar a l'habitació) Joana va eixir a aquest món a les 20.20 h i va pesar 3,280 quilos. Va medir 49 cm. Quan Pili va fer eixir a Joana i la van posar damunt d'ella vaig començar a plorar com un descosit. Tant plorave queles llàgrimes no em deixàven veure quasi res. Ere com un xaparró. Al cap d'uns minuts ja s'havien eixugat les llàgrimes i mentre a Pili li cosien el tallet del cony jo anava a visitar a Joana a l'altra punta del paritori. Ere molt menuda però de seguida, abans d'eixir del paritori, ja s'havia enganxat a la mamella de sa mare.
El meconi va estar eixint durant alguns dies. Cada vegada anava aclarint-se la caca fins convertir-se en una diarrea continua, habitual i no preocupant.
A casa Pili, sobretot, i jo estem un poc KO perquè Joana encara no sap que quan està fosc és hora de dormir i quan és de dia també (per a ella) però menys. Ja ho dependrà.
Ara dormen tots, els tres, menys jo, que volia deixar constància de Joana.
Al dia següent a les 8 del matí Pili va començar contraccions molt lleugeretes però que ens indicàvem que allò ja es movia. Vam desdeiunar i Pili es va dutxar. Després vam agafar el cotxe i vam anar cap a l'Hospital General.
Després de 3 hores de matí i 5 de vesprada, amb un paronet 0planificar per dinar a l'habitació) Joana va eixir a aquest món a les 20.20 h i va pesar 3,280 quilos. Va medir 49 cm. Quan Pili va fer eixir a Joana i la van posar damunt d'ella vaig començar a plorar com un descosit. Tant plorave queles llàgrimes no em deixàven veure quasi res. Ere com un xaparró. Al cap d'uns minuts ja s'havien eixugat les llàgrimes i mentre a Pili li cosien el tallet del cony jo anava a visitar a Joana a l'altra punta del paritori. Ere molt menuda però de seguida, abans d'eixir del paritori, ja s'havia enganxat a la mamella de sa mare.
El meconi va estar eixint durant alguns dies. Cada vegada anava aclarint-se la caca fins convertir-se en una diarrea continua, habitual i no preocupant.
A casa Pili, sobretot, i jo estem un poc KO perquè Joana encara no sap que quan està fosc és hora de dormir i quan és de dia també (per a ella) però menys. Ja ho dependrà.
Ara dormen tots, els tres, menys jo, que volia deixar constància de Joana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada